divendres, 7 d’abril de 2017

Immunitzats contra la fam


Nacions Unides diuen que estem davant de la crisi de fam més important des que des que es van fundar l’any 1945. Per intensitat i per extensió . Són 129 milions de persones. Segurament no ho sabíeu. No va passar d'un racó als diaris i telenotícies. Hi restem indiferents. Nosaltres, els mitjans i el poder polític.

I la perspectiva és realment molt greu. Si escoltem a la gent que han conegut la situació a Iemen, Somàlia, Sud Sudan i Txad, el seu testimoni és impactant. Molt impactant i cru. Gent amb anys d'experiència al sector humanitari, torna desencaixada.

I perquè aquí restem completament indiferents al drama? No ens afecta que la gent mori de fam? No ens preocupa que siguin milions? Hem perdut l'esperit solidari?

No, no l'hem perdut, però l'enèsima fam al món actua com una vacuna que ens immunitza a reaccionar com caldria. Fa molts anys que parlem de fam. Fa molt de temps que ens expliquen la fam com caiguda del cel. Fa molt de temps que ens transmeten el missatge que fent un donatiu ho resoldrem o mitigarem. Fa molts anys que les imatges de fam son les de negritud, desolació i pena. Sovint d'indignitat.

I a tot això si afegeix un efecte tan injust o immadur com humà: la distancia. Són molt lluny i no podran arribar aquí. En aquest sentit en tenim l'exemple amb els refugiats. Fa desenes d'anys que la situació dels refugiats al món és una vergonya per la humanitat, però ha calgut que arribin a casa nostra perquè veiem el problema i el considerem greu.

Per part de les entitats i dels mitjans tenim el deure pendent d'explicar que no hi ha fatalitats sinó causes. Explicar que els donatius i les intervencions d'emergència solucionen situacions (parcialment) però no solucionen els problemes que les causen. Les situacions es repeteixen perquè en veritat no vàrem solucionar les causes de l'anterior. Solucionem la urgència però no l’origen d’aquesta

Per part de la ciutadania cal que madurem el nostre sentiment solidari i anem més enllà d'una imatge del món feta de fotos fixes sense profunditat de camp. Només si obrim el focus, només si investiguem  les causes, només si a l'ajut d'emergència li afegim accions i inversió per combatre el que de veritat ho provoca, farem una solidaritat madura.

Només al voltant del llac Txad hi ha abandonades 12 milions de persones desplaçades que pateixen aquesta crisi de fam. Doneu diners perquè puguem arribar a tots ells, però l'endemà de donar per ells, busquem a alguna entitat que treballi per les causes on invertir el doble de diners.

Hem d'exigir que vinguin els refugiats que s'ha compromès a acollir el govern espanyol. Per compromís ètic i polític. Perquè és una part de la solució. Però també per no oblidar que rere ells, més lluny, hi ha milions de refugiats sense sostre, sense aigua i sense aliments. Immunitzar-nos contra el patiment aliè o no voler mirar no és una opció amb 90 milions de desplaçats i 129 de famolencs al món. Només posposem els problemes. I es van fent grans. Madurem. Agafem el toro per les banyes!



Més informació: 



Article publicat a la revista "El Portal" de Centelles num. 272 d'Abril del 2017

dimarts, 28 de març de 2017

Pobresa i desigualtat




8 persones amb la mateixa riquesa que 3.500 milions. Cada any és pitjor. El mètode de càlcul és un nyap. Se’ls veu el llautó a aquests d’Oxfam. El món te menys pobres que mai , a que ve ara posar la por al cos?


Aquestes i altres frases han envoltat la aparició de l’informe d’Oxfam Intermón. Les dades no deixen indiferent ningú però el contingut de l’informe ningú l’ha discutit. I el propi Banc Mundial afirma que la desigualtat és un problema greu

Parlar de desigualtat neguiteja perquè quan parlem de pobresa, estem parlant d’uns tercers, el pobres. Ara bé, parlar de desigualtat ens implica a la solució perquè a la línia de la desigualtat tothom som en algun o altre punt i podria ser que al veure-ho ens haguéssim de moure. Algunes estudis ens diuen que amb un patrimoni superior a 60.000 € s’està dintre del 10% més ric del món.

És cert que les xifres de pobresa absoluta s’han reduït. Viure per sota el llindar de la pobresa significa viure amb menys de 2 € al dia, per tant 60 € al mes. Però es que fins i tot duplicant la xifra, en valor absolut significa viure només amb 140 € al més!!

I el més greu no és que el increment sigui realment poc significatiu sinó que segueixen havent-hi 800 milions de persones per sota aquest llindar degut a la desigualtat. Si a la India s’haguessin aplicat les politiques que a Brasil han reduït l’index de Gini en 6 punts, hi hauria 174 milions de pobres menys al món . Però això no es fa i 7 de cada 10 persones al món viuen en països on la desigualtat s’ha incrementat els darrers 10 anys. La desigualtat creix arreu any rera any.


Si comparem salaris i els beneficis veurem es van distanciant a tots els països. Si mirem els impostos veurem que els deixen de pagar les empreses i els carreguen bàsicament als ciutadans. Si mirem el poder econòmic veurem que aconsegueix dia rera dia beneficis legals i polítics.

Exigim que es governi pel 99%, exigim lleis, impostos  i polítiques pensades per les persones i no pels capitals. I arremanguem-nos, exigim transparència, control, seguiment i lluita.

Sense aquest ingredient de la ciutadania, els polítics no podran espolsar-se de sobre el poder i el xantatge del capital.


Podeu trobar aquest informe d'Oxfam Intermón a: http://bit.ly/OIdavos17CATpag




Article publicat en el num 271 de la revista "El Portal" de Centelles de Març del 2017








.






diumenge, 19 de febrer de 2017

La vida, un privilegi


Fa uns dies parlava amb una companya que està a República Democràtica del Congo.  M’explicava amb tota normalitat que cada nit senten trets al barri. I aquesta nit havien matat a dos militars que havien enxampat robant. La gent està molt farta dels militars. Normal després de vint anys de guerra, de cinc milions de morts i de més de 200.000 dones atacades, víctimes de violència sexual. Un conflicte que sembla que no s’acabarà mai malgrat tant de progrés, o precisament per culpa de tant de progrés i del “coltan” dels mòbils i les comunicacions que ens permeten converses com aquesta. I la meva companya afegia: “la vida aquí és un privilegi, no un dret”.

La vida és un privilegi, no un dret. Al nostre tros de món -excepte algun dia en algun funeral-, mai ho expressaríem així. I la frase és tan certa i vàlida per Catalunya com per Síria, Nigèria o Rep. Democràtica del Congo. La inestabilitat i la inseguretat són infinitament més grans allà, però la vida és igualment un privilegi, un regal, i així caldria viure-la. Veure i viure de prop la fragilitat de la vida a alguns d’aquests llocs, m’ha ajudat a entendre que la vida és un regal i que davant la mort hauríem de pensar més en tot el que hem tingut la sort de viure, i no tant en allò que ja no podrem viure. 
Però això, en absolut significa que no calgui continuar treballant, amb totes les nostres forces perquè la vida de tothom sigui molt menys fràgil i, sobretot, perquè tanta fragilitat no estigui tan mal repartida, i depengui tant d’on t’ha tocat néixer.


I ara caic que aquesta columna, té un lector menys. I que els sahrauís tenen un defensor menys de la seva causa. I que les festes populars de Centelles tenen un veí  menys per mantenir-les vives. I que el món té un militant de la vida menys. No! Perdó! No era això!


Ara som més conscients que Centelles tenia un animador excepcional a tots els seus actes, i que hem tingut la sort de compartir molt de temps amb una persona amb una empenta i una il·lusió encomanadissa contagioses i a prova de bombes. I que el poble sahrauí ha tingut la sort de comptar molts anys amb un defensor incondicional.
Ara som conscients que conèixer en Pere Viñolas ha estat un privilegi. 
Gràcies Pere! 








Article publicat en el num 270 de la revista "El Portal" de Centelles de Febrer del 2017






dimarts, 10 de gener de 2017

La solidaritat, millor amb el cap

Aquesta entrada l'han publicat al Diari Ara i també la podeu trobar al propi diari clicant aquí

Abans de donar o fer-se soci o sòcia d’alguna entitat cal fer-se preguntes i prendre decisions: per a què, a qui, quant i durant quant de temps.

Estem en unes dates en què molta gent fa aportacions solidàries a diferents causes o ha de decidir quines quotes d’entitats continua pagant. El cas de la Nadia i la presumpta estafa solidària dels seus pares ha fet saltar les alarmes i ara es qüestionen les crides solidàries. I està bé que sigui així. El cas de la Nadia ens ha d’ajudar a reflexionar i aprendre sobre la nostra manera de ser solidaris.

La millor solidaritat és la solidaritat conscient i constant, no la solidaritat puntual, casual, o la solidaritat reactiva davant de crides que arriben a través dels mitjans de comunicació o les xarxes socials, o de joves amb armilles al carrer. Les crides són necessàries per despertar les nostres consciències però hem de lluitar contra l’immediatisme en aquests temes. La solidaritat real i efectiva és la compromesa, la de llarg termini, la que permet donar suport a col•lectius, comunitats o projectes de manera sostinguda en el temps.

La millor solidaritat és la solidaritat que atén els símptomes però sobretot actua sobre les causes. Sempre que fem un donatiu o ens fem socis d’alguna entitat hem de pensar si pretén resoldre un símptoma, una necessitat o si va a les causes dels problemes. Sovint cal que destinem diners als símptomes per evitar patiment a les persones, però no oblidem que si no en destinem molts més a les causes mai resoldrem realment els problemes. I quan parlem de causes, sovint cal també invertir en recerca i estudis, no només en assistència directa. Si volem canviar les coses d’arrel calen bones anàlisis per fer bones propostes i la pressió política, la sensibilització i la difusió són imprescindibles. No perdem de vista que hi ha entitats grans, petites, generalistes o especialitzades i que totes tenen un paper.

La millor solidaritat és la solidaritat que combina raó i emoció, no la que respon només a impactes emocionals. Cal vigilar especialment amb les crides solidàries quan hi apareixen nens. A tots ens toquen el cor els nens, però cal anar més enllà del cor. Sempre que donem per a un nen o per a una persona concreta, cal preguntar-se per què a aquest i no al del costat, per què a un i no a tots els afectats per la mateixa problemàtica. Quan ens volen tocar el cor, les fotografies i els missatges solen tendir al sentimentalisme i el dramatisme i sovint s’abusa de la imatge dels menors, i no es respecta la seva intimitat o dignitat. És per això que les ONG tenim uns codis ètics per evitar caure en manipulacions sentimentals. Les demandes d’ajut a persones concretes són absolutament legítimes i sovint les posen en marxa amics i familiars sense experiència, amb tota la bona intenció, i cal agrair-los-ho, però també cal tenir present que aquestes campanyes tan personalitzades o dramàtiques no acostumen a tenir un enfocament del problema global, no perduren en el temps i presenten més riscos de pervertir les finalitats.

La millor solidaritat és la que s’organitza i ajuda a organitzar-se col·lectivament. Per experiència personal sé que les solucions col·lectives són les que normalment resolen una situació. Si tens un fill amb problemes, vols ajudar-lo a ell, però si ets honest, no només voldràs ajudar el teu fill sinó tots els que estan o estaran com ell. La diferència és si es lluita per solucions individuals o per drets col•lectius, per solucionar el problema d’una família o establir les bases perquè moltes altres que es puguin veure afectades trobin suport i solucions en el futur.

La millor solidaritat és la que combina el més proper i el més llunyà. Prou mostres tenim cada dia que tot ens acaba afectant. El món és global, i evitar els conflictes o els malestars a l’altra punta del món pot fer el nostre entorn proper també més just. Només localment no aconseguirem arreglar les coses realment. Les migracions i el desplaçament forçat de persones en són l’exemple més clar. La nostra solidaritat, sempre que sigui possible, no pot oblidar el local-global, l’aquí i l’allà. No hi ha persones de primera i de segona. Tothom pel fet de ser persona té els mateixos drets, sigui d’on sigui.

No ho oblideu. Abans de donar o fer-se soci o sòcia d’alguna entitat cal fer-se preguntes i prendre decisions: per a què, a qui, quant i durant quant de temps. Haver-se qüestionat això és imprescindible per no caure en paranys, impulsivitats, enganys o autoenganys. I després de donar o fer-se soci o sòcia d’alguna entitat cal fer preguntes, seguiment, preocupar-se’n. Hem de ser completament conscients del que volem i podem fer. Perquè la millor solidaritat és la que ens provoca canvis personals. I si ho fa, probablement també provocarà canvis col•lectius, i és així que construirem una societat millor.





Aquest article en la seva forma original pero resumida s'ha publicat al num. 269 de "El Portal" de Centelles de Gener de 2017







diumenge, 1 de gener de 2017

Les 10 coses més llegides aquest any 2016 (en aquest blog)







Tanco l’any 2016 al meu blog i faig una repassada de les 10 coses que més us han agradat de les que he escrit.











1. La que més heu llegit és recent, i parla del teatre i la seva força. És bonic que després d’una funció de teatre un noi amb dificultats per expressar-se i per expressar sentiments, li doni les gràcies al actor perquè havia dit i expressat exactament allò que ell no sap dir. L’escrit és el de la reacció d’en Joan, el meu fill, després de veure “El curiós incident del gos de mitjanit”
             Per llegir-lo cliqueu aquí:  “Vull saludar al Cristopher!” 




2. Desprès de comprovar un cop més que el terrorisme i la maldat son presents al món, és important no tenir por. Tenim més probabilitat d’un accident de tràfic que d’un atac terrorista, i malgrat això l’atac ens desperta una por irracional. Por en la ciutadania és el que tant terroristes com govern persegueixen. Amb por és molt més senzill controlar i manipular els ciutadans. La por és  incapacitant, manipulable i un antídot a la felicitat.


 
            Per llegir-lo cliqueu aquí:  “No tingueu por” 



3. Les noticies sobre refugiats, els tecnicismes, la reiteració dels fets i la impotència ens han allunyat del fet simple i senzill davant del que ens trobem. Si ho comparem amb la visita inesperada d’uns parents llunyans, ens farem una idea de l’essència i de l’absurditat de la resposta que estem donant als refugiats
            Per llegir-lo cliqueu aquí:  “Una visita inesperada”







4. A vegades les xifres parlen soles. Els 6 països que acumulen més de la meitat de la riquesa del món acullen només els 8,8% dels refugiats del món. Els 6 països que acullen a més del 50% dels refugiats del món tenen menys del 2% de la riquesa mundial. Uns gràfics i quatre dades ens ajuden a situar-nos on esta el problema dels refugiats al món.
    Per llegir-lo cliqueu aquí: “Com més pobres, millor acollida” 


5. El sol ha sortit aquest matí tant per nosaltres com pels refugiats de qualsevol camp del món. Surt per tothom. Com per tothom és la terra, les seves riqueses i la pau. Som nosaltres que hem pervertit aquest principi. Aquesta era una reflexió el dia dels refugiats.
 Per llegir-lo cliqueu aquí: “Els dies D no serveixen per a res” 








6. Si Jesús hagués nascut realment aquest Nadal 2016 ho hagués 
fet probablement al mur entre Mèxic i els EEUU donant una resposta ales  inhumanes declaracions e intencions de Donald Trump.
Per llegir-lo cliqueu aquí: “Nadal 2016.La meva visió del Nadal”




7. Abans de les vacances d’estiu un l’espiral de informacions ens taladraban el cervell. Una reflexió per relativitzar les informacions i una crida a aprofundir més enllà dels titulars. Les vacances son una bona oportunitat per fer-ho.
Per llegir-lo cliqueu aquí:  "Agafem aire, agafem perspectiva" 




8. Mentre a Europa incomplim les lleis d’acollida i refugi deliberada i reiteradament, a d’altres  parts del món, com al llac Txad on viuen persones de les més pobres del món s’acull  a les pròpies cases a desplaçats i refugiats que fugen de Boko Haram sense dubtar-ho.
Per llegir-lo cliqueu aquí: “Gent pobra ajudant agent pobra” 



9.  Els fets demostren que a l’Estat Espanyol la NO acollida de refugiats és una estratègia pensada i deliberada aplicada des de fa anys i no una deixadesa passatgera. L’estat espanyol és lamentablement el primer de la classe en aquesta assignatura!
Per llegir-lo cliqueu aquí: “Si Espanya no ho fa, no és per deixadesa, no!” 



10. Al món moren massa persones assassinades per defensar els dret humans i els drets ambientals. Al març va ser Berta Caceres, però han seguit més assassinats. 185 assassinats a defensors dels drets durant el 2015 dels quals 122 varen ser a Amèrica Llatina. Cal defensar els drets, però també d’una manera especial defensar als líders que els defensen . 
Per llegir-lo cliqueu aquí: “El risc de defensar” 

dissabte, 24 de desembre de 2016

Nadal 2016. La meva visió del Nadal


Cada any faig un pessebre que és la meva interpretació d'on hagués nascut Jesús si hagués nascut aquest mateix any 2016. Aquí teniu la crònica i també el vídeo del pessebre. 
Si Jesús hagués nascut al 2016, bé podria haver  nascut als EEUU tot just després de creuar la tanca que separa Mèxic dels EEUU i haver creuat el Rio Grande. Els seus pares be podrien haver set de El Salvador. El vídeo esta narrat en català i subtitulat en castellà, francès, anglès, i portuguès.

Per aquells dies, el “mercat” acabà obligant a molta gent a sortir de casa seva perquè la violència, el canvi climàtic o la manca de feina no els deixava cap altre oportunitat.
Tothom anava on tenia familiars o pensaven que tindrien una vida millor.

També Josep i Maria –que estava embarassada- van marxar de El Salvador –el seu país- amb una colla d’amics, cap els EEUU.

Dies de caminar, “la bestia” -un tren duríssim i arriscat-, estances a llocs inhumans, suportar abusos i humiliacions, gana, set...  Un trajecte dur i més llarg del que tenien previst.


Era 24 de desembre quan els “coyotes” els anunciaven que hi havia una oportunitat de creuar la frontera. En silenci, molta por i fred,  creuaren en primer lloc la tanca i després el Rio Grande esquivant tots els control de la policia i l’exèrcit.
Tot just després de creuar la frontera, Maria va tenir dolors de part. Estaven sols perquè els havien separat a tots, per temes de seguretat. Perquè pogués néixer el seu fill es van aixoplugar a un desaigua industrial  abandonat on s'estava calentet. Una llevadora que també creuava aquell dia, es va quedar amb ells per ajudar al naixement.


Aquella mateixa nit, moltes persones de El salvador, Guatemala, Mèxic i Hondures que havien creuat la frontera d’amagat amb ells va tornar enrere a veure i conèixer l’infant.
 Primer eren els seus companys de viatge però després de que els WhatsApps corressin,  molta més gent que no els coneixia de res, varen acostar-se al lloc dels fets.

La concentració de gent va disparar els sistemes de control d’infrarojos de migració i va arribar la policia, la televisió i grups de nord-americans dels que habitualment donen suport a les persones que creuen la frontera. Tothom compartia el que tenia i allò semblava que fossin regals.



Era Nadal, 25 de desembre. Aquella nit la policia d’emigració per raons humanitàries va decidir no fer cap detenció. Al veure-ho totes les persones que havien creuat d’amagat aquell dia deien que aquell infant era el seu Salvador

Les televisions varen emetre un reportatge el mateix dia de Nadal. Tothom ho esperava perquè des de feia hores que #HaNascutUnSalvador era trending topic a twitter i les fotos i vídeos de l’infant corrien pel facebook i l’instagram. El rebombori i la pressió de la societat va provocar que el propi president sortint visités l’infant, en un dels seus darrers actes.


Uns dies després, savis de tot el país i de tot el món varen treure un comunicat que varen llegir al lloc de naixement. El comunicat demanava considerar a totes les persones del món com a persones i l’impacte que va tenir va obligar al  futur president, a desdir-se  de la seva promesa de construcció d’un mur i va anunciar una revisió de la política d’emigració perquè no succeïssin fets inhumans com aquests mai més.

L’infant després d’això era anomenat per tothom com  El Salvador.
                                                                                                     Nadal 2016

Pessebres d'altres anys
 Recull de fotos i informació complementaria:



"También de este lado hay sueños. Acción Poetica"   
És un escrit real que es troba a la tanca










Una de les parts perilloses i dures és el trajecte amb "la bestia" el tren de càrrega que creua Mexic i al que cal baixar i pujar en marxa diverses vegades en el trajecte. En aquest trajecte sorpren el exemple de solidaritat que son "Las patrones". Dones que cuinen y al pas del tren en marxa faciliten gratuitament menjar i aigua en bosses als viatjers. Podeu veure en la vidad real "Las Patronas" en aquest vídeo: https://youtu.be/aQzFgFjf5-I



Abans no arriba el moment de passar la frontera les persones es passant dies i setmanes tancades a locals insalubres esperant la seva oportunitat.






La frontera es creua de moltes maneres. A alguns llocs no hi ha tanca, a d'altres cal saltar-la. A alguns llocs,-la majoria- hi ha riu, a una petita part no.
El Rio Grande o Rio Bravo és cabalós i perillós. Pel cabdal, per la força i també perquè és ple de turbines sumergides de captació d'aigua industrial que no es veuen i generen remolins. 


Molta gent no sap nadar i per creuar el riu es lliguen ampolles i garrafes d'aigua buides al cos, per surar. 


Les proximitats al riu son plens de desaigües on sovint s'amaguen les persones per creuar. El millor lloc per aixoplugar-se son aquest desaigües i seria el millor lloc pel part. És el més semblant al'establia de Betlem.








Els primers en arribar en bona lògica serien tots els membres del grup que havien creuat. Serien els pastors del pessebre.








La tanca es plena de sistemes de seguretat i de policia de fronteres i migració. L'àngel que anuncia a tothom el naixement be podia haver set algun sistema d'alarma.






I aquest és un homenatge a grups de nord-americans que distribueixen aigua i menjar en llocs estratègics del desert per salvar vides dels que creuen el desert






Totes les accions tenen el seu punt d'incidència política. les desafortunades declaracions del que en breu serà el nou president dels EEUU han volgut que fes aquest pessebre i que  hi fos present tan ell, com el seu antecessor d'una manera velada









Els mitjans i les xarxes socials tindrien un lloc si el naixement es produís avui en dia. #HaNascutUnSalvador, és l'etiqueta de twitter que be podria haver estat trending topic


 Vistes generals:





Altre documentació: