La Creu del Sud

ES Cada any faig un pessebre que vol ser la meva interpretació d'on hagués nascut Jesús si hagués nascut aquest mateix any 2014. Aquí teniu la crònica i també el   vídeo del pessebre.  Si Jesús hagués nascut al 2014, bé podria haver nascut aquí. Si més no a mi així m'ho ha semblat . El vídeo  esta narrat en català i subtitulat en castellà, francès, anglès i portuguès   I anem ara a la frontera on tenim unes imatges recollides pels nostres corresponsals avui al matí. Endavant Laia Bonet des de Betlem Aquest matí ens sorprenia aquesta imatge on gent d’alt poder adquisitiu jugava a golf després d’haver fet el sopar de Nadal en el mateix club. El menú de Nadal i l’allotjament era de 360 €. Aquesta quantitat és la que ingressen anualment, les persones que al fons de la imatge poden veure enfilades a la tanca. És una de les imatges de desigualtat extrema que han denunciat en els seus darrers informes tant Oxfam Intermón com Càritas  i que s'ha fet famosa gràcies a

A vegades hi ha imatges i fets reals que ens fan posar el peus a terra. Es complicat parlar de respostes concretes i específiques mentre expliquem simultàniament un informe d’abast mundial i més teòric. És una tensió sana però difícil de mantenir. Al mateix temps que expliquem les enormes desigualtats que hi ha al món i demanem canvis  estructurals importants i lluita contra la pobresa, seguim treballant amb persones que tenen cara, que tenen nom i cognoms i que tenen problemes molt concrets. Els companys que han tornat del Txad ens fan arribar imatges i fets d’aquest país que ens fan aterrar i veure quines són les conseqüències sobre el terreny d’aquestes immenses diferències. Mentre a casa obrint l’aixeta disposem de tanta  aigua neta com vulguem, ens arriben les imatges d’un got ple d’aigua bruta perquè es la única de la que disposen. És dur i indignant. Veure que la única aigua que tenen algunes persones es aquesta aigua terrosa, escassa i sense condicions de salubritat, és xocant

Aquesta entrada l'hem escrit conjuntament amb en   Xavier Casanovas (@xcasanovasc), director de  Cristianisme i Justícia  y coordinador de la Plataforma per una fiscalitat justa i publicada al diari Ara el 16 de Desembre del 2014. Benvolgut Marc! Fa una setmana t’escrivíem  una carta oberta en aquest mateix diari. Volíem ajudar-te a reflexionar, a tu i a tots els que alguna vegada, per la vostra situació privilegiada, heu tingut la temptació de tributar fora del país. Ens arriba la notícia que has decidit continuar pagant els teus impostos aquí. És una molt bona notícia. Esperem que el teu gest sigui exemple per a molts altres. Durant tota la setmana hem rebut força reaccions a la nostra carta. La majoria positives però també algunes de crítiques. Se’ns retreia que només t’haguéssim escrit a tu i no a altres persones i organitzacions de les quals coneixem notòriament les seves pràctiques de frau o elusió fiscal. La Plataforma per una Fiscalitat Justa fa anys que treball

Hem publicat avui a l' ARA conjuntament amb el Xavier Casanovas (de Cristianisme i Justicia i de la Plataforma per una Fiscalitat Justa) una carta al pilot de MotoGP Marc Márquez sobre  la notícia publicada al ' Diari d'Andorra ' segons la qual demanarà la residència andorrana per estalviar-se impostos.  Benvolgut Marc, La notícia es va publicar el 6 de desembre al 'Diari d’Andorra', i des de llavors ha corregut com la pólvora. Diuen que has demanat la residència al petit estat pirinenc amb la intenció d’estalviar-te gairebé el 100% de la teva contribució a Hisenda durant els propers anys. No és res il·legal, t’aculls a una legislació egoista i injusta que beneficia persones qualificades eufemísticament com “d’alt interès cultural, científic o esportiu”. Esperant que confirmis o desmenteixis aquesta informació, ens hem atrevit a escriure’t amb l’única intenció d’ajudar-te a reflexionar. Els impostos són l’única manera que tenim, en l’actual sistema eco

Avui he votat. Ho he fet amb il•lusió. Amb sentiment de transcendència malgrat ens hagin volgut aigualir la fita. La transcendència a un acte no li dóna la llei sinó la intenció i el sentit dels que el fan. De tots els que avui votem. I demà, surti el que surti i orgullós d’haver-hi estat, sense oblidar els valors que ens han portat aquí i estiguem al país que estiguem, caldrà tornar a treballar. Caldrà seguir i tornar a mirar a la cara a les persones. Especialment a les que pateixen. Caldrà lluitar altre cop perquè no ens dilueixin els drets bàsics a casa nostra. I de manera especial, molt més especial, caldrà lluitar al costat de les persones que pateixen lluny de casa i del nostre país, les que no han tingut quasi mai CAP d’aquest drets, les que no han tingut mai cap o quasi cap oportunitat i per les que votar queda molt més enllà del que necessiten diàriament. Que cap frontera ens faci oblidar que tots som persones per igual. I que fins que tothom, a qualsevol racó no

Si la persona més rica del mon volgués polir-se la seva fortuna i es pogués gastar cada dia un milió d'euros, li caldrien 220 anys per gastar-s'ho tot. I al segon i al tercer també. Però ni així ho aconseguirien, perquè només amb interessos i rendiments reben 2, 5 milions d'euros diaris. A l'Estat espanyol, aquest darrer any les 20 persones més riques han guanyat cada minut 30.000 euros. El mateix que un treballador en tot l'any. En totes les regions i els sectors del món, les dones estan cobrant entre un 10% i un 30% menys que els homes per feines similars. A Catalunya la fortuna dels 20 catalans més rics equival a tres vegades el pressupost de Sanitat de Catalunya Si des que ha començat la crisi fins ara haguéssim aplicat una taxa d'un 1,5 % als beneficis de les persones que tenen una fortuna de més de mil milions, hauríem pogut proveir d'escola tota la gent més pobra del món i hauríem pogut pagar el sistema sanitari dels 49 països mé

El 17 d’octubre és el Dia Mundial d'eradicació de la pobresa.  Aquest any, totes les entitats que hi treballen s’han posat d’acord en parlar de fiscalitat, tot i que ningú pensa d’entrada en això quan parlem de pobresa. Quan parlem de pobresa seguim donant voltes a si els diners arriben, si no són primer els de casa i si el Banc d’Aliments funciona bé. Quan es parla de pobresa estem acostumats a imaginar-nos que escoltarem parlar de falta de diners, d’atur, de que no hi ha prou menjar, de sequeres, etc. El nostre sistema econòmic és molt imperfecte si el que volem es parlar de drets, de dignitat humana i d’equitat. La pobresa es la darrera conseqüència d’una cadena de desigualtats invisibles. Desigualtats com la de capacitats, la d’oportunitats, la de poder, la de recursos etc. No és fruit de l’atzar, ni de la mala sort, ni culpa del destí. El primer per reduir les desigualtats entre els que més tenen i els més pobres és  assegurar que els pobres, no ho siguin més i tinguin uns

Escric aquesta entrada perquè avui es el “Blog Action day” 2014. Una iniciativa mundial per que tots els blogs del món que vulguin parlin avui d’un tema en concret. El tema d’aquest any és #inequality, o sigui desigualtat o inequitat. He parlat moltes vegades d’aquest tema en aquest blog. De fet gairebé sempre. I ho he fet perquè m’ha ajudat molt a entendre la meva feina . Ho vaig veure clar des del informe “De la pobresa al poder” que Duncan Green va publicar per Oxfam al 2008. En aquest llibre deia que les entitats, las  ONGs, portàvem tota la vida dient que estàvem lluitant contra la pobresa. Quan hom diu que lluita contra la pobresa , l’automatisme mental del qui ho escolta pensa amb la paraula oposada, -riquesa-  i de manera inconscient, un s’imagina que cal generar riquesa per lluitar contra la pobresa. Però hi ha dos factors importants a tenir en compte: La riquesa no es infinita. La terra te recursos limitats Hi ha prou recursos per viure tothom amb dignitat. La ded

Tota la informació sobre els darrers esdeveniments del Ebola em fan escriure sis apunts sobre el tema: Dibuix d' André Carrilho 1.  El primer de tot és una consideració al voltant de les persones que el pateixen. Totes les persones, pel sol fet de ser persones, tenim els mateixos drets essencials i la mateixa dignitat humana. La malaltia d’una senegalesa té la mateixa importància que la d’una espanyola. La mort d’algú nascut a Libèria és igual de greu que la d’algú nascut a França, a Suïssa o els Estats Units. Tant cadascú a nivell  individualment com els mitjans de comunicació a nivell col·lectiu, hauríem de revisar com tractem aquest punt. La ponderació de la importància d’una noticia en funció d’on ha nascut l’afectat o protagonista en comptes d’aplicar elements objectius d’importància o gravetat és una practica habitual però molt criticable. La banalització o el tractament sensacionalista de la noticia que hem vist no fa cap bé al periodisme i menys quan es pot contrasta

A l’estiu hi ha menys noticies de política nacional o d’esports. Això fa que es tractin temes que habitualment no trobem als diaris o que ocupin més espai. Aquest agost s'ha parlat molt de tres temes: l’entrada d’immigrants africans, l’epidèmia d'ebola i el conflicte de Gaza Gaza . El nivell de destrucció a Gaza és pitjor que mai. 1900 morts palestins i 64 israelians són massa. Tot i que simultàniament -encara que no se’n parli-  a Síria segueix el conflicte i ja han mort més d’un milió de persones. I a Sudan del Sud, el conflicte i la sequera han generat molts més morts que a Palestina. Són nomes dos dels conflictes que tenim oblidats. Cal preguntar-se en base a què els mitjans posen el focus en un país o altre. L’ebola és una malaltia vírica molt greu perquè les possibilitats de superar la infecció són molt baixes. No s'ha investigat prou i potser perquè no es una malaltia "de rics". Malgrat el gran número de morts, -1.600 aquest any- cal posar aquest

Aquest estiu he aprofitat per recopilar documents interessants que potser durant el curs no havíeu tingut temps de llegir. Aprofitant que a l’estiu hi ha mes temps els he anat publicant a Facebook. Aquí en teniu el recull per si encara teniu una mica de temps i voleu donar-hi una ullada. Son 4 quadernets d’estiu amb una lectura principal, un resum i alguns enllaços al tema. Espero que us hagi estat útil. QUADERN D'ESTIU 1 Lectura:   http://bit.ly/OIGvernarInforme Informe sobre desigualtat elaborat per la cimera de ‪‎Davos‬ al Gener del 2014. Les 85 persones mes riques tenen la mateixa riquesa que els 3000 milions mes pobres. Aquesta i d'altres realitats que fan de la ‪‎desigualtat‬ la principal xacra a combatre per fer un mon on tothom tingui uns drets mínims. QUADERN D'ESTIU 2 Lectura :  http://haitiotrosterremotos.info/lang/ca/ Al mes de gener va fer 4 anys del terratrèmol d’Haití. L’impacte del terratrèmol i les seves conseqüències fan que avui Haití en seg