La Creu del Sud

El 5 de desembre va morir Nelson Mandela. A “El factor humà”, John Carling explica com es preocupava pels seus carcellers i com els tractava, arribant a presentar-los com els seus guardaespatlles, o com es va aficionar el rugbi per poder parlar amb els negociadors del govern, perquè sabia que els agradava molt. Aquest manera d'apropar-se a l'altre sense prejudicis, de trencar les barreres, no podien ser sinó indicis de la manera de fer política que, una vegada nomenat president, el convertirien en el símbol mundial de la voluntat i l'esperit de reconciliació.  Va ser així que Mandela ha acabat la seva vida venerat com estadista i com a persona, malgrat haver militat en grups gens tous i haver estat considerat, durant anys, un terrorista, pels EEUU. Recordo l’impressió que em va fer visitar Robben Island a Sud-àfrica, la illa i la presó on va estar durant 27 anys. Si algun cop aneu a Sud-àfrica, no deixeu de visitar-la. Mandela és ja un referent com Gandhi, Julyus Nyerere

(Versión en ESPAÑOL)   El diumenge 12 de gener va fer 4 anys del terratrèmol d' Haití‬. No he estat a Haití. Ni abans ni després. Però he conegut molta gent que hi ha estat. He parlat amb ells quan han tornat. En gairebé tots ells i elles, hi ha un comú denominador: indignació i desesperació. I això des del primer moment fins avui. Qui ha estat a Haití, en surt marcat per l'experiència. Probablement Haití, amb totes les seves cases derruïdes, la seva gent malvivint a "llars" provisionals, la invasió de "ONG", la inexistència pràctica d'un govern, la intervenció dels estats estrangers, ...  és l'exemple més clar que és cert que calen diners, però que no n’hi ha prou amb diners per encarrilar una situació. Això ho intentem explicar molt sovint les ONGs sense massa èxit. Des del primer moment sabíem que no anàvem a reconstruir Haití en uns pocs anys, encara que a vegades un s'oblidi d'això i per un moment, creguis que amb una bona i

Versión en Castellano AQUI Versió en CATALÀ, AQUI