La Creu del Sud

En español aquí  :  _ _ _   Avui, 20 de Juny, Zaatari (Jordània) es despertarà amb l’ albada .   I sortirà el sol a la vall de Bekaa (Líban).     També les primeres llums il·luminaran Grècia mentre buiden inhumanament algun camp improvisat.       I en Nyarugusu (Tanzània) també veuran aparèixer el sol darrere de les muntanyes al costat de la frontera de Burundi.         I la sorra de Tindouf (Algèria) també reflectirà el sol i la calor.           I es fara de dia a  Batil (Sudan del Sud), i Rwamanja (Uganda) i .... No hi haurà música especial ni festa gran en aquest camps de refugiats. Ni inflables. Ni parrillada. Ni activitats infantils especials. Cap dels símptomes que en alguns llocs ens indiquen que hi ha una celebració. Segurament ni sabran que el dilluns, 20 de Juny, és el seu dia: el dia de les persones refugiades. No hi haurà res especial en els camps. Clarejarà, i com qualsevol dia veuran avançar el sol fins la posta sospirant per poder tornar a veure una albad

En español aquí  :  _ _ _   El tema ens té una mica superats. Els veiem dia sí, dia també als diaris i televisió. Amb imatges que trenquen el cor. Amb històries personals que commouen. Amb accions en contra seva que no entenem. Faríem el que fos per ells. Veiem que podríem ser nosaltres i això ens toca l’essència més humana que tenim i ens surt el millor de nosaltres mateixos. I és que en aquella part més humana, l’essencialment humana, no hi ha distincions de sexe, religió, color de la pell o cultura. La part més humana ens connecta i ens permet entendre la humanitat de qualsevol altre. Després, la part racional alimentada per missatges i informacions dirigides intencionalment, ens faran pensar “racionalment” i dir que no els podem acollir, que no ens toca, que es carregaran Europa... en definitiva, que primer nosaltres! Fet que actua directament en contra de la nostra essència humana i cal identificar com a perillós. Un cop apartat el perill, i amb l’essència humana a fl

En español aquí Els corrents marins i les temperatures provoquen un fenomen cíclic a l’Oceà Pacific, conegut com el Niño. El nom de “El Niño” es deu als pescadors del Perú que van observar que els corrents d’aigües que circulen de sud a nord, s’escalfaven a l’època de Nadal i els bancs de peixos fugien cap al sud. Fa uns anys se’n va parlar per algun desastre que les seves tempestes havia provocat. I es caracteritza per això, provocar inundacions en algun lloc i sequeres en un altre. Aquest any el fenòmen del Niño està essent preocupant. El 2015 ha estat l’any més càlid del planeta des que tenim registres i el canvi climàtic ha agreujat els seus efectes. Les conseqüències no les veiem als telenotícies però són devastatadores. És una d’aquelles plagues que la majoria de la humanitat ignora que existeix. Una inundació té fotos, però la sequera no, excepte la foto de les conseqüències amb la terra esberlada i seca i animals morts de set. Quan algú que està al límit de la misèri