Si Espanya no ho fa, no és per deixadesa, no.
Desespera perquè sembla que la indiferència es torna la normalitat i ens hi acostumem. Ens hi acostumem fins el proper titular, el proper Ayllan o la propera foto corprenedora. Aleshores ens tornem a preguntar: Però perquè això no s’enfoca d’una altre manera d’una vegada per totes?
Dilluns 19 de setembre comença una cimera de Nacions Unides a Nova York . Hi ha algú que pensa com nosaltres, perquè ha posat el tema com a treball central de la cimera. I malgrat tot , ja sabem –a aquestes cimeres tot arriba cuinat- que no hi haurà un gran canvi. Però dimarts hi ha marge per l’esperança. Dimarts és el dia en el que per un costat els països concreten els seus compromisos de la cimera i també és dia en que Obama ha convocat una cimera de caps d’estat per parlar sobre refugiats. Obama vol acabar el mandat fent un gest clar cap a les persones refugiades i vol que en surti algo concret i tangible.
I això és important perquè no hem arribat aquí per deixadesa. Es per una clara voluntat política. El món està mogudet. Tenim més conflictes que fa 10 anys. Es venen un 20% més d’armament. El canvi climàtic nomes en la versió “El Niño” està afectant a més de 60 milions de persones. I la desigualtat extrema segueix creixent. I això implica la vulnerabilitat de cada dia més persones que tindran menys recursos per fer front a un conflicte, a una catàstrofe o a una sequera. I només tindran la opció de marxar de casa seva. Les conseqüències de tot plegat son un increment molt important de refugiats i desplaçats com es pot veure al gràfic.
En aquesta situació, els estats, en comptes d’agafar el toro per les banyes, han decidit buscar mecanismes per no veure el toro. I Espanya és el primer de la classe. Ens ho explica el darrer informe d’Oxfam Intermón.
L’Estat Espanyol:
1. Ha bloquejat pràcticament totes les vies legals i segures d’arribada. Nomes hem acollit un 2,7% del que ens havíem compromès. I posen molts o tots els entrebancs per donar visats
humanitaris, reunificacions familiar, visats a estudiants o acollir a ambaixades i consolats. D’alguna manera assegurem que legalment no vingui ningú o quasi ningú.
2. Ha reduït els fons d’assistència. Els pressupostos que teníem de cooperació o acció humanitària que son els que estan destinats a combatre les causes que obliguen a les migracions forçades, els han reduït un 67%. I ho fan en el mateix període en el que les necessitats d’assistència es multiplicaven per cinc. No satisfets amb aquesta reducció, destinen fons de cooperació a l’acollida de refugiats a casa, amb el que deixen de destinar fons a les causes per combatre els símptomes. Preocupant. Això és destinar els fons a resoldre situacions en comptes de destinar-los a combatre els problemes
3. S'ha inhibit en la política exterior. Els esforços que no son qüestió de diners, tampoc els ha fet Espanya. La seva cadira al Consell de seguretat no ha servit per impulsar el tema, ni abanderar la defensa de les persones que es veuen obligades a marxar per conflictes. No ho ha fet ni a la UE ni a cap cimera internacional. I no nomes no ho abanderen sinó que signen acords que van contra el dret internacional i contra la resolució de tot el parlament espanyol, com l’acord entre UE i Turquia.
4. Ha bloquejat les fronteres. Per acabar de reblar el clau, Espanya des de la crisi dels “cayucos” del 2006 -amb un govern socialista- va començar a blindar les fronteres amb mecanismes físics (tanques i vigilància), diplomàtics i d’acords internacionals del famós “Plan África”. Alguns d’ells sibil·lins com condicionar l’ajut al control de fronteres lluny de casa. I eficaços. De totes les persones que aquest any han intentat entrar a Europa, sent la espanyola la única frontera terrestre , nomes ha registrat l’1% de les entrades. Per això Cameron i l’ambaixador d’Hongria i en general els estats
Europeus destaquen que Espanya es un model a seguir en el control de fronteres. I a molts estats europeus estan copiant fil per randa el que ha fet Espanya. Obvien, que aquest “model a seguir” té en aquest moment fins a 5 organismes jurídics internacionals amb denuncies al Govern Espanyol per violacions del Drets humans en el blindatge de fronteres.
I això ens porta a extrems tan perversos com saber que mentre que l’any passat es varen gastar en Ajut Humanitari de 26 milions d’€ i 300 milions d’€ en la tanca de Melilla.
Aquestes quatre raons , ens permeten veure clar que no és deixadesa sinó una estratègia intencionada i estratègicament perversa. Tant, que és insostenible.
I es per això que a la cimera, o qualsevol altre dia no molt llunya, això canviarà. Precisament perquè és de curtesa de mires, insostenible, inhumà i va contra les pròpies lleis que tenim establertes.
Haurem d’esperar a dimarts a veure si els compromisos espanyols i d’altres estats del mon , fan un gir encara que sigui simbòlic en aquesta qüestió. Els desplaçaments, les migracions no les solucionaren passant la pilota als estats veïns, per molt que els paguem i subornem.
Algun dia els polítics, - encara que no sigui per drets, ni per ètica- se’n adonaran que no abordar el problema, no afrontar-lo, es la pitjor solució egoistament parlant. Com deia Susan Georges fa uns anys: “Si no ho volen fer per solidaritat, que ho facin per egoisme. Però que ho facin, perquè les conseqüències de no abordar-ho seran pitjors”
Dimecres sabrem si aquesta serà la ocasió perquè els polítics comencin a fer el canvi o haurem d’esperar a la propera.
Més informació:
Dilluns 19 de setembre comença una cimera de Nacions Unides a Nova York . Hi ha algú que pensa com nosaltres, perquè ha posat el tema com a treball central de la cimera. I malgrat tot , ja sabem –a aquestes cimeres tot arriba cuinat- que no hi haurà un gran canvi. Però dimarts hi ha marge per l’esperança. Dimarts és el dia en el que per un costat els països concreten els seus compromisos de la cimera i també és dia en que Obama ha convocat una cimera de caps d’estat per parlar sobre refugiats. Obama vol acabar el mandat fent un gest clar cap a les persones refugiades i vol que en surti algo concret i tangible.
I això és important perquè no hem arribat aquí per deixadesa. Es per una clara voluntat política. El món està mogudet. Tenim més conflictes que fa 10 anys. Es venen un 20% més d’armament. El canvi climàtic nomes en la versió “El Niño” està afectant a més de 60 milions de persones. I la desigualtat extrema segueix creixent. I això implica la vulnerabilitat de cada dia més persones que tindran menys recursos per fer front a un conflicte, a una catàstrofe o a una sequera. I només tindran la opció de marxar de casa seva. Les conseqüències de tot plegat son un increment molt important de refugiats i desplaçats com es pot veure al gràfic.
 | ||||
|
L’Estat Espanyol:
humanitaris, reunificacions familiar, visats a estudiants o acollir a ambaixades i consolats. D’alguna manera assegurem que legalment no vingui ningú o quasi ningú.
2. Ha reduït els fons d’assistència. Els pressupostos que teníem de cooperació o acció humanitària que son els que estan destinats a combatre les causes que obliguen a les migracions forçades, els han reduït un 67%. I ho fan en el mateix període en el que les necessitats d’assistència es multiplicaven per cinc. No satisfets amb aquesta reducció, destinen fons de cooperació a l’acollida de refugiats a casa, amb el que deixen de destinar fons a les causes per combatre els símptomes. Preocupant. Això és destinar els fons a resoldre situacions en comptes de destinar-los a combatre els problemes
3. S'ha inhibit en la política exterior. Els esforços que no son qüestió de diners, tampoc els ha fet Espanya. La seva cadira al Consell de seguretat no ha servit per impulsar el tema, ni abanderar la defensa de les persones que es veuen obligades a marxar per conflictes. No ho ha fet ni a la UE ni a cap cimera internacional. I no nomes no ho abanderen sinó que signen acords que van contra el dret internacional i contra la resolució de tot el parlament espanyol, com l’acord entre UE i Turquia.
4. Ha bloquejat les fronteres. Per acabar de reblar el clau, Espanya des de la crisi dels “cayucos” del 2006 -amb un govern socialista- va començar a blindar les fronteres amb mecanismes físics (tanques i vigilància), diplomàtics i d’acords internacionals del famós “Plan África”. Alguns d’ells sibil·lins com condicionar l’ajut al control de fronteres lluny de casa. I eficaços. De totes les persones que aquest any han intentat entrar a Europa, sent la espanyola la única frontera terrestre , nomes ha registrat l’1% de les entrades. Per això Cameron i l’ambaixador d’Hongria i en general els estats Europeus destaquen que Espanya es un model a seguir en el control de fronteres. I a molts estats europeus estan copiant fil per randa el que ha fet Espanya. Obvien, que aquest “model a seguir” té en aquest moment fins a 5 organismes jurídics internacionals amb denuncies al Govern Espanyol per violacions del Drets humans en el blindatge de fronteres.
I això ens porta a extrems tan perversos com saber que mentre que l’any passat es varen gastar en Ajut Humanitari de 26 milions d’€ i 300 milions d’€ en la tanca de Melilla.
Aquestes quatre raons , ens permeten veure clar que no és deixadesa sinó una estratègia intencionada i estratègicament perversa. Tant, que és insostenible.
I es per això que a la cimera, o qualsevol altre dia no molt llunya, això canviarà. Precisament perquè és de curtesa de mires, insostenible, inhumà i va contra les pròpies lleis que tenim establertes.
Haurem d’esperar a dimarts a veure si els compromisos espanyols i d’altres estats del mon , fan un gir encara que sigui simbòlic en aquesta qüestió. Els desplaçaments, les migracions no les solucionaren passant la pilota als estats veïns, per molt que els paguem i subornem.
Algun dia els polítics, - encara que no sigui per drets, ni per ètica- se’n adonaran que no abordar el problema, no afrontar-lo, es la pitjor solució egoistament parlant. Com deia Susan Georges fa uns anys: “Si no ho volen fer per solidaritat, que ho facin per egoisme. Però que ho facin, perquè les conseqüències de no abordar-ho seran pitjors”
Més informació:
- "Espanya suspèn en la resposta a la crisis mundial de desplaçats" Oxfam Intermón Tota la informació del article més detallada en aquest informe d'Oxfam Intermón:
- "Sin protección en la frontera sur" Servicio Jesuita de Migrantes i la Universidad de Comillas Aconsello la lectura d'aquest informe del sobre el que passa a Ceuta i a Melilla.
- "Com més pobres, millor acollida" Oxfam Intermón Comparativa quins països acullen més refugiats i quants refugiats acullen als 6 països més rics
- "La quota justa d'ajuda i acollida de refugiats de Síria" Oxfam Intermón
Comentaris