Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2017

La pobresa comença al sou.

Imatge
En castellano aquí  :  _ _ _ Teòricament en una empresa el sou està en funció de la responsabilitat i de la capacitat de generar valor o riquesa per la mateixa empresa. És a dir, està en funció de la capacitat i la qualitat que tens per fer el que fas. Acceptant això, fins a quina diferència de sou consideraríeu justa entre el qui cobra més i el qui cobra menys dintre de la mateixa empresa? I qui diu justa, diu ètica o raonable. El doble? Quatre vegades més? Deu? Dotze vegades més com volien limitar a Suïssa fa uns anys? Fins a vint vegades més? Per fer-nos una idea, si el sou mínim està al voltant de 700 €, cobrar 10 vegades més vol dir cobrar 7.000 € al més. Cobrar 20 vegades més significa cobrar 14.000 € al mes. Pregunteu-vos, abans de seguir llegint, fins a quin diferencial podríeu acceptar dintre d'una mateixa empresa. Mentre ho penseu, us explico que parlo d'això perquè la desigualtat extrema és el fre més important que tenim per combatre la pobresa a tot arreu, A

Nadal 2017. La meva visió d'aquest Nadal.

Imatge
En español aquí  :  _ _ _   Bon Nadal! Cada any faig un pessebre que és la meva interpretació d'on hagués nascut Jesús si hagués nascut aquest mateix any 2017. Aquest any he imaginat que naixia "manter". Podia ser a moltes ciutats on persones com ells, intenten sobreviure sovint, amb l'únic que poden fer, a causa de la seva situació legal. Però l'he ambientat a Barcelona i he volgut tenir un record per l'atemptat terrorista de l'estiu d'aquest any. Els ninos de Playmobil -també com sempre- han donat forma a les idees. Espero que us agradi i ajudi a veure d'una altra manera el que representa el Nadal. El vídeo aquest any és un vídeo animat. Aquí teniu la crònica i també el vídeo del pessebre. I ara connectem amb la unitat mòbil. Endavant Laia Bonet des de les Rambles Avui les Rambles han estat testimoni d'un fet inesperat. Un grup de manters ha fugit cap el metro com fan habitualment en veure arribar a la policia, perquè allí no els p

#ParadisePapers (Els papers dels paradisos fiscals)

Imatge
En castellano aquí  :  _ _ _   Reines, cantants, polítics i altres personalitats encapçalen un cop més la llista de persones que figuren als "papers dels paradisos", és a dir que han fet servir els paradisos fiscals per no pagar o pagar menys impostos de les seves fortunes. Ells i principalment les grans empreses són les que estan utilitzant aquest mecanisme per incrementar la seva riquesa i els seus beneficis. Segons l'informe "Els diners que no es veuen", d'Oxfam Intermón, els darrers 15 anys s'ha multiplicat per quatre la inversió cap als paradisos fiscals. Des de l'any 2008 -precisament quan va començar la crisi- s'hi ha doblat gairebé el flux de diners. Des d'aquest mateix any, el 2008, l' impost de societats , el que paguen les empreses, va caure en picat i malgrat que la recuperació econòmica ha recuperat nivells de beneficis, l'impost de societats pràcticament no ha repuntat . Sorprenent? Evolució de l'impost

On sou?

Imatge
S'ha acabat el termini d'acollida de refugiats. - A Europa han arribat en dos anys 1.500.000 persones fugint d'un conflicte en els seus països. Això representa un 0,3% de la  població europea. Perquè ens fem una idea al Líban, un sol país i amb pocs recursos, n'han arribat un 1 milió i representen un 20% de la seva població. - El compromís acordat d'acollida a Europa és de 98.255 persones La convenció de Ginebra diu que tothom té dret a demanar asil a un tercer país i que tothom té dret a què es faci un estudi individual del seu cas. Tothom! No la part que ens sembli. - La mitjana de compliment del compromís europeu d'acollida dels 98.255 compromesos es d'un 38%. Espanya, molt per sota, ha acollit un 11% dels refugiats que s'havia compromès No compleixen la llei ni compleixen els compromisos. - S'ha acabat el termini d'acollida. A Europa hem reubicat un 1,85% de les persones que varen arribar. Europa té un sistema de fun

Incompleixen, pero seguim!

Imatge
Fa 214 dies, coincidint amb la manifestació de multitudinària de Casa Nostra Casa Vostra , va néixer el comptador de #VeniuJa . Amb mig milió de persones al carrer, amb una de les mobilitzacions solidàries més gran d'aquesta societat, començàvem el camí convençuts que empenyen tots junts, ho aconseguiríem. Hem trobat complicitats de moltíssimes persones,  governs i ajuntaments. I això, ens va donar esperança. Des d'aleshores cada dia hem estat a les xarxes dient quants dies i persones faltaven . 360 entitats adherides, presencia als diaris, ajuntaments, entitats, ràdios i televisions i milions de visualitzacions han mantingut la flama del comptador tots aquests 214 dies. Fins a fer-nos pesats, ho sabem, però era l'única manera de no oblidar-ho. I ha arribat el dia, el 26 de setembre. I el 88% del compromís s'ha incomplert. 15.354 persones que tenien una dèbil esperança conservada entre humiliacions, lluites, fugides, enganys, violència i menyspreu, veuen com la f

Víctimes de terrorisme?

Imatge
Aquest d'agost ens ha trasbalsat l'eix Barcelona-Cambrils. Ha estat el focus mediàtic de la informació que hem vist als mitjans i a les xarxes. Després de Londres, París, Brussel·les, Niça, Estocolm i Berlín, li ha tocat a Catalunya. En dos anys han perdut la vida a Europa en atemptats, 266 persones . Una barbaritat de morts gratuïtes. El terrorisme és una xacra. La resposta i la solidaritat de la ciutadania ha estat exemplar. Les xarxes s'han tenyit de dol i de suport a les víctimes. Les televisions i les ràdios han desplaçat equips a cobrir els atemptats i hem seguit, segon a segon, l'evolució dels fets i la persecució dels responsables. Estem davant un problema molt greu i algunes veus han dit que Europa és l’objectiu del terrorisme mundial i que es tracta d'una ofensiva de l'islam cap al cristianisme o els valors de la vella Europa. Tota aquesta atenció ha generat por. A Espanya és 100 vegades més probable que morim d'un accident de transit que d&

Més enllà del dol

Imatge
En castellano aquí  :  _ _ _   Aquest article ha estat publicat el 30 d'agost a   El Punt Avui  i podeu trobar-lo també clicant la imatge del article. Era ben difícil fer una manifestació unitària ( contra el terrorisme ) en una societat complexa i tensionada per molts factors. Tensionada pel procés i totes les seves derivades com la tensió entre policies diverses, tensionada pels interessos de la premsa i dels partits polítics, i tensionada per la realitat social.  Considerant totes les tensions i les diferents lectures interessades i esbiaixades que se n’han fet, des de la societat civil, cal considerar un autèntic èxit la manifestació de dissabte. La manifestació certament va tenir un punt d'indisciplina en relació als rituals col·lectius anteriors . Lamentablement ens hem acostumat tant als atemptats que reproduïm mimèticament la gestió policial, periodística i emocional que en fem, com es reprodueixen les franquícies de grans empreses al centre de totes les grans

Quadern d'estiu 2017

Imatge
En español aquí  :  _ _ _   Som a l'estiu i tant si sou de vacances com si treballeu, aquests dies moltes persones tenim una mica més de temps. Si és així i teniu ganes i temps de llegir, us passo el llistat de les sis entrades més llegides aquest any al meu blog en català i també les sis més llegides en castellà perquè unes i altres no coincideixen del tot. Aquest 2017 he escrit en total 12 entrades de les quals 4 tenien alguna relació amb el tema de refugiats, 4 de diferents països del món i 4 de temes diversos. Les sis entrades ( i un resum del contingut) més llegides en català han estat per ordre de lectures: 1. No és moment de callar Un grup de persones  en un vol de Vueling van preguntar que estava passant amb un passatger emmanillat que patia. Les reaccions a aquest fet em van fer pensar en aquesta dinàmica que ens volen imposar tan perversa del "millor callar per no complicar-te la vida". I no, mai podem callar, però a hores d'ara, molt menys. E

No és moment de callar

Imatge
En castellano aquí  :  _ _ _   Aquesta entrada ha estat publicada originalment al Diari Ara . La podeu trobar també al propi diari http://bit.ly/ARAvuelingCAT  “No sé si era legal. Però si ho era, el que passava allà es contraposava amb el concepte d’humanitat. El que vàrem fer els passatgers és respondre amb humanitat ”. Aquestes paraules les va dir en Mikel, una de les onze persones a les quals Vueling va expulsar d’un vol al Senegal el dissabte 15 de juliol, a roda de premsa que varen fer uns dies després per explicar què havia passat. la Tot va començar quan les portes del vol estaven a punt de tancar-se per a l’enlairament i van fer entrar a l’avió una persona emmanillada que cridava desesperadament. Dues persones amb guants blancs la duien agafada. Evidentment es tractava d’una deportació forçosa. Les criatures que seien a prop van començar a plorar i fins a una cinquantena de persones van aixecar-se dels seients i van demanar explicacions que no van obtenir. No era c