La solidaritat, millor amb el cap
Aquesta entrada l'han publicat al Diari Ara i també la podeu trobar al propi diari clicant aquí
Abans de donar o fer-se soci o sòcia d’alguna entitat cal fer-se preguntes i prendre decisions: per a què, a qui, quant i durant quant de temps.
Estem en unes dates en què molta gent fa aportacions solidàries a diferents causes o ha de decidir quines quotes d’entitats continua pagant. El cas de la Nadia i la presumpta estafa solidària dels seus pares ha fet saltar les alarmes i ara es qüestionen les crides solidàries. I està bé que sigui així. El cas de la Nadia ens ha d’ajudar a reflexionar i aprendre sobre la nostra manera de ser solidaris.
La millor solidaritat és la solidaritat conscient i constant, no la solidaritat puntual, casual, o la solidaritat reactiva davant de crides que arriben a través dels mitjans de comunicació o les xarxes socials, o de joves amb armilles al carrer. Les crides són necessàries per despertar les nostres consciències però hem de lluitar contra l’immediatisme en aquests temes. La solidaritat real i efectiva és la compromesa, la de llarg termini, la que permet donar suport a col•lectius, comunitats o projectes de manera sostinguda en el temps.
La millor solidaritat és la solidaritat que atén els símptomes però sobretot actua sobre les causes. Sempre que fem un donatiu o ens fem socis d’alguna entitat hem de pensar si pretén resoldre un símptoma, una necessitat o si va a les causes dels problemes. Sovint cal que destinem diners als símptomes per evitar patiment a les persones, però no oblidem que si no en destinem molts més a les causes mai resoldrem realment els problemes. I quan parlem de causes, sovint cal també invertir en recerca i estudis, no només en assistència directa. Si volem canviar les coses d’arrel calen bones anàlisis per fer bones propostes i la pressió política, la sensibilització i la difusió són imprescindibles. No perdem de vista que hi ha entitats grans, petites, generalistes o especialitzades i que totes tenen un paper.
La millor solidaritat és la solidaritat que combina raó i emoció, no la que respon només a impactes emocionals. Cal vigilar especialment amb les crides solidàries quan hi apareixen nens. A tots ens toquen el cor els nens, però cal anar més enllà del cor. Sempre que donem per a un nen o per a una persona concreta, cal preguntar-se per què a aquest i no al del costat, per què a un i no a tots els afectats per la mateixa problemàtica. Quan ens volen tocar el cor, les fotografies i els missatges solen tendir al sentimentalisme i el dramatisme i sovint s’abusa de la imatge dels menors, i no es respecta la seva intimitat o dignitat. És per això que les ONG tenim uns codis ètics per evitar caure en manipulacions sentimentals. Les demandes d’ajut a persones concretes són absolutament legítimes i sovint les posen en marxa amics i familiars sense experiència, amb tota la bona intenció, i cal agrair-los-ho, però també cal tenir present que aquestes campanyes tan personalitzades o dramàtiques no acostumen a tenir un enfocament del problema global, no perduren en el temps i presenten més riscos de pervertir les finalitats.
La millor solidaritat és la que s’organitza i ajuda a organitzar-se col·lectivament. Per experiència personal sé que les solucions col·lectives són les que normalment resolen una situació. Si tens un fill amb problemes, vols ajudar-lo a ell, però si ets honest, no només voldràs ajudar el teu fill sinó tots els que estan o estaran com ell. La diferència és si es lluita per solucions individuals o per drets col•lectius, per solucionar el problema d’una família o establir les bases perquè moltes altres que es puguin veure afectades trobin suport i solucions en el futur.
La millor solidaritat és la que combina el més proper i el més llunyà. Prou mostres tenim cada dia que tot ens acaba afectant. El món és global, i evitar els conflictes o els malestars a l’altra punta del món pot fer el nostre entorn proper també més just. Només localment no aconseguirem arreglar les coses realment. Les migracions i el desplaçament forçat de persones en són l’exemple més clar. La nostra solidaritat, sempre que sigui possible, no pot oblidar el local-global, l’aquí i l’allà. No hi ha persones de primera i de segona. Tothom pel fet de ser persona té els mateixos drets, sigui d’on sigui.
No ho oblideu. Abans de donar o fer-se soci o sòcia d’alguna entitat cal fer-se preguntes i prendre decisions: per a què, a qui, quant i durant quant de temps. Haver-se qüestionat això és imprescindible per no caure en paranys, impulsivitats, enganys o autoenganys. I després de donar o fer-se soci o sòcia d’alguna entitat cal fer preguntes, seguiment, preocupar-se’n. Hem de ser completament conscients del que volem i podem fer. Perquè la millor solidaritat és la que ens provoca canvis personals. I si ho fa, probablement també provocarà canvis col•lectius, i és així que construirem una societat millor.
Aquest article en la seva forma original pero resumida s'ha publicat al num. 269 de "El Portal" de Centelles de Gener de 2017
Abans de donar o fer-se soci o sòcia d’alguna entitat cal fer-se preguntes i prendre decisions: per a què, a qui, quant i durant quant de temps.
Estem en unes dates en què molta gent fa aportacions solidàries a diferents causes o ha de decidir quines quotes d’entitats continua pagant. El cas de la Nadia i la presumpta estafa solidària dels seus pares ha fet saltar les alarmes i ara es qüestionen les crides solidàries. I està bé que sigui així. El cas de la Nadia ens ha d’ajudar a reflexionar i aprendre sobre la nostra manera de ser solidaris.
La millor solidaritat és la solidaritat conscient i constant, no la solidaritat puntual, casual, o la solidaritat reactiva davant de crides que arriben a través dels mitjans de comunicació o les xarxes socials, o de joves amb armilles al carrer. Les crides són necessàries per despertar les nostres consciències però hem de lluitar contra l’immediatisme en aquests temes. La solidaritat real i efectiva és la compromesa, la de llarg termini, la que permet donar suport a col•lectius, comunitats o projectes de manera sostinguda en el temps.
La millor solidaritat és la solidaritat que atén els símptomes però sobretot actua sobre les causes. Sempre que fem un donatiu o ens fem socis d’alguna entitat hem de pensar si pretén resoldre un símptoma, una necessitat o si va a les causes dels problemes. Sovint cal que destinem diners als símptomes per evitar patiment a les persones, però no oblidem que si no en destinem molts més a les causes mai resoldrem realment els problemes. I quan parlem de causes, sovint cal també invertir en recerca i estudis, no només en assistència directa. Si volem canviar les coses d’arrel calen bones anàlisis per fer bones propostes i la pressió política, la sensibilització i la difusió són imprescindibles. No perdem de vista que hi ha entitats grans, petites, generalistes o especialitzades i que totes tenen un paper.
La millor solidaritat és la solidaritat que combina raó i emoció, no la que respon només a impactes emocionals. Cal vigilar especialment amb les crides solidàries quan hi apareixen nens. A tots ens toquen el cor els nens, però cal anar més enllà del cor. Sempre que donem per a un nen o per a una persona concreta, cal preguntar-se per què a aquest i no al del costat, per què a un i no a tots els afectats per la mateixa problemàtica. Quan ens volen tocar el cor, les fotografies i els missatges solen tendir al sentimentalisme i el dramatisme i sovint s’abusa de la imatge dels menors, i no es respecta la seva intimitat o dignitat. És per això que les ONG tenim uns codis ètics per evitar caure en manipulacions sentimentals. Les demandes d’ajut a persones concretes són absolutament legítimes i sovint les posen en marxa amics i familiars sense experiència, amb tota la bona intenció, i cal agrair-los-ho, però també cal tenir present que aquestes campanyes tan personalitzades o dramàtiques no acostumen a tenir un enfocament del problema global, no perduren en el temps i presenten més riscos de pervertir les finalitats.
La millor solidaritat és la que s’organitza i ajuda a organitzar-se col·lectivament. Per experiència personal sé que les solucions col·lectives són les que normalment resolen una situació. Si tens un fill amb problemes, vols ajudar-lo a ell, però si ets honest, no només voldràs ajudar el teu fill sinó tots els que estan o estaran com ell. La diferència és si es lluita per solucions individuals o per drets col•lectius, per solucionar el problema d’una família o establir les bases perquè moltes altres que es puguin veure afectades trobin suport i solucions en el futur.
La millor solidaritat és la que combina el més proper i el més llunyà. Prou mostres tenim cada dia que tot ens acaba afectant. El món és global, i evitar els conflictes o els malestars a l’altra punta del món pot fer el nostre entorn proper també més just. Només localment no aconseguirem arreglar les coses realment. Les migracions i el desplaçament forçat de persones en són l’exemple més clar. La nostra solidaritat, sempre que sigui possible, no pot oblidar el local-global, l’aquí i l’allà. No hi ha persones de primera i de segona. Tothom pel fet de ser persona té els mateixos drets, sigui d’on sigui.
No ho oblideu. Abans de donar o fer-se soci o sòcia d’alguna entitat cal fer-se preguntes i prendre decisions: per a què, a qui, quant i durant quant de temps. Haver-se qüestionat això és imprescindible per no caure en paranys, impulsivitats, enganys o autoenganys. I després de donar o fer-se soci o sòcia d’alguna entitat cal fer preguntes, seguiment, preocupar-se’n. Hem de ser completament conscients del que volem i podem fer. Perquè la millor solidaritat és la que ens provoca canvis personals. I si ho fa, probablement també provocarà canvis col•lectius, i és així que construirem una societat millor.
Aquest article en la seva forma original pero resumida s'ha publicat al num. 269 de "El Portal" de Centelles de Gener de 2017
Comentaris