Prou armes!

Quatre entitats, Greenpeace, Amnistia, Oxfam Intermón i FundiPau han denunciat l’increment de vendes d’armes espanyoles el darrer any. El 2015 vàrem exportar per valor de 3.924 milions d’euros i el 2016 per 4.362 milions. Aquesta és l’arrel del problema. I sovint quan passa això el missatge té poca difusió i el veiem a pocs mitjans.

I el problema no és només l’increment sinó la destinació. La venda d’armes a països com Aràbia Saudita, Iraq, Bahrain, Brasil, Colòmbia, Egipte, Israel i Turquia, comporta el risc que siguin destinades a cometre o facilitar greus violacions dels drets humans. I per tant, d’acord amb els articles 6 i 7 del Tractat sobre el Comerç d’Armes (TCA), on diu que “no es poden autoritzar armes per cometre atrocitats”, no s’hauria de vendre armament ni munició a cap d’aquests països.

El ministeri de defensa sembla tenir un permís especial per saltar-se el pressupost inicial cada any (s’amplia sistemàticament any rere any al final de l’exercici) i per saltar-se la legislació, permetent que es venguin armes a qui legalment no pot.

Aquesta és una de les claus del conflicte. El comerç d’armes és una de les raons de l’existència de refugiats al món. De l’existència de fams. De violacions. I d’assassinats d’activistes pels Drets Humans que normalment resten impunes.

Ens podríem trobar en pocs dies amb una altra portada al “Times” amb una nena iemenita famèlica agonitzant. I semblarà que la gana al Iemen és una fatalitat, que ha caigut del cel. Difícilment cap mitjà analitzarà quines armes i quina munició manté la guerra a Iemen. Si ho fan, trobaran que la fam la causa la guerra, i que la guerra la mantenen municions, fragates i armes que vénen també de l’Estat espanyol. Vénen d’una autorització d’un parlament o govern que s’ha saltat tots els controls legals per fer de la mort de persones llunyanes un negoci personal.

Ens ha costat més de 20 anys de campanyes tenir una llei perquè ara se la saltin. Quasi que preferiríem que tots plegats fessin com el president Trump, que es traguessin la careta i sabéssim veritablement a qui hem votat i qui està prenent decisions com aquestes al nostre país.
Potser així aconseguiríem que tot això canviés d’una vegada per totes. No volem ser còmplices de cap d’aquests assassinats.  



Més informació: Informe  El riesgo de la complicidad en la comisión de crímenes de derecho internacional 




Article publicat a la revista "El Portal" de Centelles num. 274 de Junio del 2017











Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Jesús neix a Gaza. Nadal 2023

Jesús neix a la presó. Nadal 2022

Jesús neix, fill duna parella de menors no acompanyats