dimecres, 30 d’agost de 2017

Més enllà del dol



Aquest article ha estat publicat el 30 d'agost a  El Punt Avui i podeu trobar-lo també clicant la imatge del article.

Era ben difícil fer una manifestació unitària ( contra el terrorisme ) en una societat complexa i tensionada per molts factors. Tensionada pel procés i totes les seves derivades com la tensió entre policies diverses, tensionada pels interessos de la premsa i dels partits polítics, i tensionada per la realitat social.  Considerant totes les tensions i les diferents lectures interessades i esbiaixades que se n’han fet, des de la societat civil, cal considerar un autèntic èxit la manifestació de dissabte.

La manifestació certament va tenir un punt d'indisciplina en relació als rituals col·lectius anteriors. Lamentablement ens hem acostumat tant als atemptats que reproduïm mimèticament la gestió policial, periodística i emocional que en fem, com es reprodueixen les franquícies de grans empreses al centre de totes les grans ciutats. No caldria fer res per demostrar que estem en contra del terrorisme. Es evident que aquí hi ha consens del 99,9%. Les espelmes, les flors, els peluixos, els cartells ens serveixen més per donar sortida a la necessitat interna d'expressar el que sentim i fer el dol particular, que a la necessitat de condemnar els fets. Per això a la manifestació la ciutadania ha volgut anar més enllà d’expressar aquest dol i apuntar responsabilitats i demanar canvis de polítiques i d’actituds.

No és això el que han transmès els mitjans. Totes les anàlisis han focalitzat la mirada en una sola tensió: la nacional. I tot i que aquesta no es pot negar, més que banderes d’un o altre color, hi havia cartells, gent vestida de blau amb missatges i gestos que no provenien ni dels sectors constitucionalistes ni dels independentistes, sinó del sector social. De prop de 200 entitats de les quals, la gran majoria venien de molta gent de base compromesa des de fa anys amb la pau, la  cooperació, la defensa dels drets humans i del “No a la guerra”. De molta gent diversa  que és conscient que cal més enllà de la condemna unànime al Estat Islàmic i al fanatisme que promouen i inspiren. De molta gent que fa anàlisis en clau global des de fa anys i sap que el terrorisme no és un fenomen aliè a les polítiques exteriors i comercials dels països rics. Del nostres països.

Era una manifestació de condol, però precisament per respecte real i no ritual als morts de les Rambles i a tots els d’abans arreu, la ciutadania ha anat més enllà del que els polítics, i sembla que molts periodistes, volien. Molta gent va viure una manifestació i en arribar a casa en va descobrir una altra. La lluita de banderes no tocava. Entre d’altres perquè ha invisibilitzat o s’han malinterpretat les demandes de la majoria, d’anar més enllà de la condemna i exigir polítiques i actituds diferents.
Les demandes eren àmpliament compartides i bàsicament quatre: donar un missatge contundent contra la islamofòbia, denunciar les relacions polítiques i comercials amb països com l’Aràbia Saudita, mostrar-nos contraris a totes les polítiques de seguretat a nivell intern o internacional que augmentin l’espiral de violència, i reconfirmar el nostre compromís amb les persones refugiades.

La gent de blau volem donar suport a tots els musulmans i musulmanes que se senten acusats d'una cosa tan aliena a ells com a nosaltres, però per la qual se senten obligats a demanar perdó. Demanar perdó malgrat el 80% dels atacs terroristes passen en països musulmans i la majoria de víctimes són musulmanes. No volem que el terrorisme acabi generant més víctimes per racisme, per xenofòbia i per islamofòbia. Els mitjans de comunicació, els polítics i la societat sencera  tenim molt camí per recórrer en aquest sentit.
La gent de blau volem recordar també que països com Aràbia Saudita han estat clau perquè moviments com Daeix existeixin. Encara que ara els condemni. I seguim venent armament a aquest país (650 milions els 2 últims anys) contravenint la llei d'armes espanyola, la lògica i l'ètica. No són armes que s'hagin utilitzat en l'atemptat, però si que s'estan utilitzant per exemple a la guerra de Iemen generant sofriment, desplaçament i mort també de persones innocents com a les Rambles. Volem coherència en l’estament polític.

La gent de blau volem recordar que la violència es combat amb No-violencia i no amb més violència. Els atemptats s'han quintuplicat a tot el món després de la guerra de l'Iraq. Afortunadament, el llenguatge institucional no ha estat de venjança ni d'odi, però cal ser conseqüents i aquí tenim també camí per recórrer.

La gent de blau volem, més que mai, que vinguin els refugiats perquè actes com el del maleït dijous 17 són precisament els que els fan fugir de casa seva. No podem manifestar-nos per les nostres víctimes i ignorar la resta incomplint la legalitat internacional. Molts catalans i catalanes no entendran ni perdonaran a aquest govern l'incompliment d'aquest compromís. Havíem d'acollir 17.337 refugiats i queden només 27 dels 730 dies que teníem. N’han arribat només un 10,1%. N’haurien d'arribar cada dia 550 per complir el compromís. És un incompliment flagrant molt relacionat amb la manifestació. Massa. Suficient com per entendre que a molts ens sembli que hi ha actituds incoherents i poc ètiques. Amb tota la feina feta a nivell social a Catalunya i amb el consens social existent pel #VolemAcollir, aquest desig no podia no tenir la seva expressió després dels assassinats de les Rambles i a pocs dies termini per in-complir el compromís.

I per tot això -i no per altres coses- vam fer desobediència a un cert model de manifestació només de dol i condol. Llàstima que la majoria de mitjans hagin volgut obviar aquesta desobediència perquè no els convé i s’hagin limitat a fer lectures interessades de la manifestació. 
Totes les polítiques poden ser polítiques per la pau o per a la guerra i la desigualtat.
La gent de blau volem polítiques socials, d’igualtat, de pau, d’acollida i de refugi.





Publica un comentari a l'entrada