dissabte, 9 de setembre de 2017

Víctimes de terrorisme?


Aquest d'agost ens ha trasbalsat l'eix Barcelona-Cambrils. Ha estat el focus mediàtic de la informació que hem vist als mitjans i a les xarxes. Després de Londres, París, Brussel·les, Niça, Estocolm i Berlín, li ha tocat a Catalunya. En dos anys han perdut la vida a Europa en atemptats, 266 persones. Una barbaritat de morts gratuïtes. El terrorisme és una xacra. La resposta i la solidaritat de la ciutadania ha estat exemplar. Les xarxes s'han tenyit de dol i de suport a les víctimes. Les televisions i les ràdios han desplaçat equips a cobrir els atemptats i hem seguit, segon a segon, l'evolució dels fets i la persecució dels responsables. Estem davant un problema molt greu i algunes veus han dit que Europa és l’objectiu del terrorisme mundial i que es tracta d'una ofensiva de l'islam cap al cristianisme o els valors de la vella Europa. Tota aquesta atenció ha generat por.

A Espanya és 100 vegades més probable que morim d'un
accident de transit que d'un atac terrorista.
I malgrat tot ens fa més poo l'atac terrorista
Però si obrim el focus (sempre ho hem de fer) i mirem dades globals veurem que al 2015, el terrorisme va matar a tot el món 29.376 persones.
Ens sobta perquè comparativament a les 266 d'Europa en dos anys, 29.376 en un any són moltes i perquè de la resta d'atemptats quasi ni n'hem sentit a parlar.
Ens sobta perquè no hi ha cap estat europeu entre els 20 països on més persones han mort.
Ens sobta perquè 24.642 de les víctimes, el 83,9% del total, corresponen a 10 països. 10 països musulmans.
Ens sobta perquè no podrem dir ni que els nostres països estan especialment castigats ni parlar contra Islam perquè la immensa majoria de víctimes al món són musulmanes.

Ens mirem el món pel forat del pany, i pensem que el que veiem és tot el que hi ha. La informació que ens arriba és només la del forat del nostre pany. I el món és molt més gran.

Potser coneixíem algú dels afectats a Catalunya, però son tan llunyanes les víctimes d'altres capitals europees com ho són les de Nigerià, Líbia o Txad. Ens uneix amb totes elles el mateix: la humanitat.

Lluitem contra el terrorisme i la violència. Lluitem contra tot el que atempta gratuïtament contra vides humanes. Contra totes les vides humanes. Perquè no hi ha vides de primera i de segona, només hi ha vides i persones.



Article publicat a la revista "El Portal" de Centelles num. 277 de Setembre del 2017
Publica un comentari a l'entrada