dimarts, 14 de novembre de 2017

#ParadisePapers (Els papers dels paradisos fiscals)


Reines, cantants, polítics i altres personalitats encapçalen un cop més la llista de persones que figuren als "papers dels paradisos", és a dir que han fet servir els paradisos fiscals per no pagar o pagar menys impostos de les seves fortunes.


Ells i principalment les grans empreses són les que estan utilitzant aquest mecanisme per incrementar la seva riquesa i els seus beneficis.

Segons l'informe "Els diners que no es veuen", d'Oxfam Intermón, els darrers 15 anys s'ha multiplicat per quatre la inversió cap als paradisos fiscals. Des de l'any 2008 -precisament quan va començar la crisi- s'hi ha doblat gairebé el flux de diners. Des d'aquest mateix any, el 2008, l'impost de societats, el que paguen les empreses, va caure en picat i malgrat que la recuperació econòmica ha recuperat nivells de beneficis, l'impost de societats pràcticament no ha repuntat. Sorprenent?
Evolució de l'impost de societats
Evolució dels beneficis empresarials











Però això, és important? A tothom ens sembla lògic intentar pagar el mínim d'impostos, no? - Doncs no. No és lògic.

El principal escull per combatre la pobresa, tant a casa nostra com al món, és la desigualtat extrema. L'eina principal per combatre aquesta xacra de la desigualtat extrema és la fiscalitat, els impostos. Ho és perquè la fiscalitat és una moneda de dues cares. Per una cara, la de la despesa, si els governs asseguren uns serveis mínims (als que molts no tindrien accés) s'asseguren que tothom té uns mínims i no hi ha persones per sota el nivell de la pobresa. Per l'altra cara, la dels ingressos si els impostos són realment progressius, estàs limitant la capacitat de riquesa i evitant una part de les fortunes indecents. Aplicant bé les dues cares de la moneda, podem reduir molt considerablement les desigualtats extremes.
Mai ens havien explicat així els impostos i hem nascut i viscut en una cultura d'intentar pagar-ne el mínim o si es pot, no fer-ho. I amb aquest subconscient, ens mirem amb complicitat les pràctiques d'aquestes grans empreses i personalitats que eludeixen pagar impostos.

No oblidem que aquesta complicitat implica que nosaltres, que no ens podem escapar, paguem més impostos del compte, mentre les grans empreses i personalitats acumulen una riquesa indecent. Això mentre els serveis bàsics estan veient retallades prestacions i cada cop tenim més gent sense feina i en risc d'exclusió i de pobresa.
I l'explicació d'aquesta realitat, està en les polítiques fiscals, en les polítiques d'impostos. A casa nostra i al món, els governs han de disposar dels ingressos mínims per garantir els serveis que ha de proveir l'estat. Si les empreses no paguen, si els estats permeten el frau fiscal i si no hi ha polítiques socials ni estats responsables, la desigualtat segueix creixent.
I si segueix creixent, cada cop hi ha menys gent amb una fortuna cada cop més gran i més gent amb cada cop menys capacitat, menys oportunitats i menys possibilitats de sortir del cercle de la pobresa i malauradament cada cop hi ha més persones amb el risc de caure a l'espiral de la pobresa si no pertany a l'elit econòmica.

Si, sorprenentment, treballar per combatre la pobresa, és lluitar per una fiscalitat justa, lluitar contra els paradisos fiscals i sobretot és exigir que qui més té, més pagui, en lloc d'escapar-se. Això combinat amb l'exigència als nostres governs de la transparència i del bon ús d'aquests impostos.


-----------------

VOLS SIGNAR LA CAMPANYA EN CONTRA ELS PARADISOS FISCALS?
                                                                             Ho pots fer AQUÍ  

Més informació:
 - OXFAM INTERMÓN:


-  CADENA SER:  Editorial de l'Iñaki Gabilondo sobre el tema i sobre l'informe d'Oxfam Intermón




Article publicat a la revista "El Portal" de Centelles num. 279 de Novembre del 2017
Publica un comentari a l'entrada