dijous, 28 de desembre de 2017

La pobresa comença al sou.

Teòricament en una empresa el sou està en funció de la responsabilitat i de la capacitat de generar valor o riquesa per la mateixa empresa. És a dir, està en funció de la capacitat i la qualitat que tens per fer el que fas.
Acceptant això, fins a quina diferència de sou consideraríeu justa entre el qui cobra més i el qui cobra menys dintre de la mateixa empresa? I qui diu justa, diu ètica o raonable. El doble? Quatre vegades més? Deu? Dotze vegades més com volien limitar a Suïssa fa uns anys? Fins a vint vegades més? Per fer-nos una idea, si el sou mínim està al voltant de 700 €, cobrar 10 vegades més vol dir cobrar 7.000 € al més. Cobrar 20 vegades més significa cobrar 14.000 € al mes.
Pregunteu-vos, abans de seguir llegint, fins a quin diferencial podríeu acceptar dintre d'una mateixa empresa.

Mentre ho penseu, us explico que parlo d'això perquè la desigualtat extrema és el fre més important que tenim per combatre la pobresa a tot arreu, A països llunyans i a casa nostra. He explicat en alguna altra entrada en aquest blog que la millor eina que teníem per lluitar contra la desigualtat extrema és la fiscalitat, que ben utilitzada és una manera eficaç de redistribuir els ingressos. Però si el que ingressem cadascú és desorbitadament diferent, la fiscalitat no podrà fer prou bé la seva feina.
Per això us preguntava fins a quin punt penseu que té lògica una diferència de salaris. Ho heu decidit? Penseu una xifra abans de passar al següent paràgraf.

Aquests dies s'ha presentat un informe de les diferències salarials a les principals empreses espanyoles, les anomenades de l'Ibex-35. Aquestes 35 empreses generen un 10% de tot el treball a l'estat espanyol i són un bon tast de com pot estar el tema. Sabeu quina diferència hi ha entre el sou mitjà (no el més baix) i el del seu director/a general? 10?, 20? 50?

No. Molt més. Segons l'informe "Diferències Abismals" d'Oxfam Intermón, aquesta diferència és de 112 vegades. Dit d'una altra manera, un empleat mitja de qualsevol d'aquestes empreses ha de treballar 112 anys per guanyar el mateix que el seu cap guanya en un any. Aquesta diferència s'ha incrementat més d'un 30% des del 2014 al 2016. I no és la xifra més escandalosa. Si ho comparem amb el sou més baix, que era el que us proposava al principi, la proporció pot pujar fins a 992 vegades (Ferrovial) o 1.252 vegades (Banc Popular). A aquest escàndol de diferencial, cal sumar-hi la diferència salarial de gènere, la presència de només un 20% de dones en els alts directius i els increments de beneficis pels accionistes.

Alhora aquestes grans empreses tenen una important presència a paradisos fiscals molt sospitosa d'elusió i evasió fiscal. I per tant perjudiquen doblement als seus treballadors i a tota la ciutadania en general.

Sabeu quina proporció hi ha a la vostra empresa? Mireu-ho!. Exigim que aquestes diferències indecents no es donin, que els salaris mínims siguin més alts i que els màxims més baixos. Diferències salarials elevades, fiscalitats poc progressives i per tant ineficients i evasió i elusió fiscal, són els components ideals per mantenir el cercle viciós de la desigualtat creixent.

Si no trenquem aquest cercle viciós de la desigualtat extrema, a casa nostra i a qualsevol part del món, no trencarem amb la desigualtat que està evitant combatre la pobresa i la injustícia.




Article publicat a la revista "El Portal" de Centelles num. 280 de Desembre del 2017


Més informació:




Publica un comentari a l'entrada