dimarts, 9 de gener de 2018

Les prediccions pel 2018 al voltant de la pobresa

Article publicat al diari Avui el 7 de gener del 2018

La darrera setmana de desembre és habitual fer balanç de l'any en curs i les previsions del següent. No sol ser tan habitual fer-ho pensant en clau de "pobresa". Al voltant de la pobresa hi ha prediccions que seran visibles, n'hi ha d'amagades i n'hi haurà d'invisibles.

Les visibles i que generaran més presencia a de diaris i telenotícies en relació amb la pobresa són les catàstrofes naturals. I dintre de les catàstrofes naturals, la sequera, les inundacions i els huracans que s'estan incrementant a causa del canvi climàtic. Fenomen que té el seu origen a països rics bàsicament, tot i que les conseqüències principals són a països empobrits. No oblidem, cada cop que vegem una notícia d'aquestes, que les conseqüències d'una catàstrofe natural són el resultat de la fórmula "Impacte= Intensitat del fenomen x Vulnerabilitat de la població". I, per tant, grans danys provocats per catàstrofes ens parlen de la pobresa més que de la natura.

Les amagades, o només visibles amb una mirada crítica, són les de la desigualtat i la pèrdua de drets i espais de participació ciutadana. Les dues són globals però amb expressions locals. Si el creixement econòmic que hi haurà a l'Estat espanyol i Catalunya aquest 2018 segueix els patrons de distribució actual, al final del 2018 tindrem més gent pobra o al llindar de la pobresa. I al món, el mateix. El principal obstacle per combatre la pobresa és el creixement de la desigualtat extrema. La pèrdua de drets i espais de participació de la societat civil és visible en les actituds i lleis, amb conseqüències per a tothom qui pensa diferent del que els governs consideren "bo" per a la societat.
Ho hem vist clarament a Catalunya, però ens en podrien parlar els titellaires de Madrid, els joves d'Altsasu o n'Helena Maleno, a qui estan jutjant al Marroc a instàncies d'un informe de la policia espanyola pel delicte de salvar vides.
A escala global aquests espais s'estan reduint arreu i les morts de defensors i defensores dels drets humans, malauradament estan incrementant-se a causa de la impunitat que donen els governs a aquests actes.

En el grup de les invisibles, no podem oblidar la pitjor conseqüència de la pobresa, la fam. No és nova, i per això ja no en parlem. Aquest 2018 la fam matarà 9 milions de persones. Sí, 9 milions segons les previsions optimistes. Fa pocs dies me'n parlava en José Barahona explicant-me la dura situació de fam que estan patint 4 milions de persones desplaçades per la violència i el desgovern que hi ha a Rep. Democràtica del Congo.

Però també hi ha una altra predicció més que farà digeribles les anteriors: hi seguirà havent un estol de gent lluitant contra aquests tres tipus de previsions.
               Gent des de les entitats (treballant o donant suport econòmic i/o amb activisme),
               gent des del carrer demanant acollir refugiats o lluitant contra la violència de gènere, o
               gent arreu lluitant contra les polítiques injustes dels governs.

Aquestes persones imprescindibles evitaran que aquestes prediccions siguin pitjor del que serien i són les que revertiran les tendències.
                       Mobilitzacions (com les que hem tingut a Catalunya) per temes polítics o socials,
                       ciutadania conscient que existeix una retallada real de drets
                       i persones amb esperit crític analitzant la situació amb ulls globals,
són els enemics més grans dels poders econòmics, els governs i els estats que les volen perpetuar.

La clau per evitar que les prediccions de cara al 2019 segueixin en la línia de les del 2018 està en nosaltres. 

En nosaltres si adoptem actituds més polítiques i si estem al costat de qualsevol lluita justa, sigui del que sigui i sigui on sigui. 

I si la "llei mordassa" espanyola no ens ho impedeix.
Publica un comentari a l'entrada