dilluns, 1 de gener de 2018

Els 6 textos mes llegits aquest 2017 (en aquest blog)

Tanco l'any 2017. Un any que per mi ha tingut quatre elements importants.

El que més m'ha colpit personalment ha estat el tema dels refugiats arribats a Europa. Europa, i Espanya d'una manera especial, han estat incapaços d'acollir ni la minsa quota que s'havien proposat. Espanya el dia del venciment del termini tenia un incompliment de més del 88% del compromís. Si això se li suma la contínua violació dels drets humans que fem a la frontera sud, la situació dels CIE, casos com el grup de persones tancades a la presó d'Archidona o la denuncia a través de Marroc a l'activista i defensora dels drets humans, Helena Maleno, s'enfonsa la legitimitat moral, legal i ètica de qualsevol govern.
Em sembla tan injust, inhumà i degradant com a societat el que està fent el govern espanyol que aquest any he acabat dedicant-li una quarta part de les entrades del blog.

També m'ha colpit, per proximitat i sentiments, la situació a Catalunya. He experimentat com una mateixa realitat podia ser vista de manera tan diferent d'un costat i altre de l'Ebre. Tant, que la majoria de vegades semblava impossible. Contràriament al que diuen, a mi no m'ha fet perdre cap amic, ni a un ni a l'altre costat, ni m'ha impedit parlar-ne allà on fos. He procurat escoltar i entendre. I he entès una mica els judicis i opinions de persones que, lluny estant, veien les coses molt diferents que jo. Un cop més no he entès al govern espanyol. Tot plegat però m'ha ajudat a entendre, salvant les distàncies, altres fenòmens greus d'enfrontaments lluny de casa. He entès com amb dinàmiques de mentides, de control de mitjans i de generació d'odi, es pot acabar enfrontant una població que ni es coneixen ni s'han fet res directament.

Localment i globalment m'ha preocupat també el tema de la desigualtat extrema perquè és la gran xacra que hi ha darrere la majoria de problemes del món. Per això li he dedicat tres entrades.

També em va colpir -com a tothom- l'atemptat terrorista de Barcelona. La proximitat no m'ha donat un sentiment diferent i m'he sentit tan a prop de la injustícia de fets terroristes sigui aquesta a les Rambles, a París, a Nigèria, Somàlia, Txad o Síria. En aquest cas m'ha fet pensar molt com unes persones que formaven part de la nostra societat, poden acabar fent actes semblants. És evident que tots els immigrants en algun moment han sentit rebuig. És evident que les polítiques d'acollida tenen molt a millorar. Però no era imaginable per mi que veïns i ciutadans com jo puguin arribar a fer i justificar actes com aquests.

He procurat parlar també de situacions i coses que passen a països dels quals gairebé mai sabem res.
I també he parlat de fam, la solidaritat, del comerç d'armes i del 0,7%

De totes aquestes 20 entrades les que més heu llegit i per tan probablement més us han agradat són:

EN CATALÀ:

1. Nadal 2017. Una visió diferent del Nadal.
Aquesta és cada any l'entrada més llegida. Una interpretació personal d'on hagués pogut néixer Jesús aquest any 2017. He imaginat que naixia "manter". Podia ser a moltes ciutats on persones com ells intenten sobreviure sovint amb l'únic que poden fer a causa de la seva situació legal. Però l'he ambientat a Barcelona i he volgut tenir un record per l'atemptat terrorista d'aquest passat estiu. Inclou un vídeo animat del pessebre:

2. La vida, un privilegi
Una reflexió feta a partir del testimoni d'una companya que des de República Democràtica del Congo m'explicava amb tota normalitat que cada nit senten trets al barri. Una nit havien matat a dos militars que la població havien enxampat robant. I la meva companya afegia: "la vida aquí és un privilegi, no un dret", que em va portar a escriure aquest article que té al final una dedicatòria a en Pere Viñoles que també ens ha deixat aquest any.

3. Més enllà del dol
La manifestació en rebuig de l'atemptat terrorista de Barcelona va ser especial. I la versió que van donar els mitjans no era la que vàrem viure els que allí estàvem. En aquest article intento explicar la manifestació que jo vaig viure, bastant lluny de la que van explicar segons quins mitjans. Sí que van passar coses diferents durant la manifestació, però no són les que ens han dit.

4. La solidaritat millor amb el cap.
Les dates de Nadal i any nou, són propícies a les donacions solidàries i a les renovacions de compromisos. L'any passat aquesta reflexió coincidia amb l'escàndol de l'estafa solidària dels pares de Nadia Nerea i per això vaig escriure aquest text de com crec que ha de ser la nostra solidaritat, però que continua vigent avui.

5.  No és moment de callar 
Un grup de persones, en un vol de Vueling, van preguntar que estava passant amb un passatger emmanillat que patia. Les reaccions a aquest fet em van fer pensar en aquesta dinàmica que ens volen imposar tan perversa del "millor callar per no complicar-te la vida".
I no, mai podem callar, però a hores d'ara, molt menys.
El text és un agraïment a tots els que diàriament no callen davant alguna cosa que estar malament, tant si es diu abús, corrupció, injustícia o de qualsevol altra manera.

6. Que vol amagar el Sr. Zoido? #SalvarVidasNoEsDelito
Arran d'unes declaracions del ministre Zoido en les que deia, entre altres perles,: "Hay que concienciar a las ONG que están para ayudar y no está para favorecer o potenciar la inmigración irregular". És un atac flagrant a les entitats i persones que estan salvant vides a primera línia i a les que es culpabilitza de l'arribada de persones que vénen d'altres països. Després a la seva manera va demanar disculpes però les seves paraules reflecteixen bé el que pensen malauradament. #SalvarVidasNoEsDelito

I EN CASTELLA:

1. Nadal 2017. Una visió diferent del Nadal.

2. Més enllà del dol

3. La solidaritat millor amb el cap

4. 0,7%, encara pendent
El 0,7% que mai ha arribat, i perquè servia quan si hi havia un pressupost que anava pel camí d'assolir-se, abans que les retallades el deixessin en el 0,1%. Una sèrie de quatre articles de quatre temàtiques (gènere, acció humanitària i refugiats, ciutadania i canvi climàtic) sobre la utilitat de la cooperació amb exemples reals.


5. Incompleixen, però seguim

Els 214 dies darrers dies que tenia el Govern Espanyol per complir el compromís d'acollida de persones refugiades els hi hem estat recordant dia a dia amb un calendari i un comptador. Es va acabar el termini i L'estat espanyol ha incomplert el compromís i la legalitat vigent que tant diu defensar. Un 88,5% d'incompliment. És un fracàs? Com ens hem de sentir? Hi ha alguna cosa positiva? Que hem de fer ara? Això és el que intento respondre en aquest article.


6. Immunitzats contra la fam
Immunitzats contra la fam. Una reflexió al voltant de la quasi nul·la resposta a la crisi de fam més gran des de la creació de Nacions Unides el 1945. Estem immunitzats? Per què? Qui és responsable de tot plegat? Els mitjans, les ONGD, la ciutadania? En reflexiono en aquesta entrada. Perquè ignorem que cada dia moren de fam 25.000 persones?
Publica un comentari a l'entrada