Casaldàliga? Sí, gràcies!
En castellano aquí: _ _ _ Aquests darrers dies en Pere Casaldàliga ha fet 90 anys . 90 anys de compromís, 90 anys de renovar una església que havia perdut tota l’essència darrera les formes, 90 anys de jugar-se la vida cada dia, d’estar al costat dels qui no tenen res. Se n’ha parlat molt poc. Una mica a TV3 i el millor un article de David Fernández a Vilaweb . Per contra aquests dies també s’ha parlat, i molt, de la vergonyant actuació d’algunes persones d’Oxfam Gran Bretanya fa set anys a Haití. Es tracta d’uns fets preocupants i del tot incomprensibles per tractar-se de treballadors humanitaris. Mai s’ha parlat tant de les ONG. La cobertura ha estat completament desproporcionada a ràdio i televisió per parlar d’un fet excepcional molt negatiu de fa 7 anys quan costa déu i ajuda arrencar un minut per explicar el que es fa bé cada dia: la feina del 99% de les persones, dels informes, les campanyes, els avenços. ( per tenir la comparativa, Oxfam Intermón ha aparegut als mit