La Creu del Sud

La senyora Pilar Rahola desqualifica en el seu article "La derrota del Nobel" del 4 de desembre de 2009 una ONG que pertany a la Federació Sodepau, per antiisraeliana i pel seu treball per l'accés a la salut sexual i reproductiva de les dones a Cisjordània, i a l'Ajuntament de Barcelona per finançar el projecte. L'article reflecteix un desconeixement profund de la cooperació internacional que es fa a Catalunya, i posa en qüestió la feina de moltes organitzacions en defensa de les persones en situacions d'extrema injustícia. Jutjar tot un sector o les polítiques públiques de cooperació per defensar una causa legítima o un poble concret ens sembla injust, irresponsable i contribueix a augmentar la confusió sobre el treball de les ONG. Vostè centra el seu article en el conflicte palestí com si aquest fos el que més preocupa a les ONG i com si els altres els tinguéssim oblidats. Això és fals. Les ONG som a gairebé tots els països empobrits independentment de si el

Que al 2010, veiem els “brots verds” d’un món just per a tothom. Que les desigualtats desapareguin una mica més, i que la sortida de la crisi, no sigui fomentant el consumisme, sinó fonamentant una societat més justa i solidària. BON NADAL!!!!

Hem d’avaluar els models de solidaritat, però la prioritat és el retorn dels tres segrestats Ja fa diversos dies que esperem amb inquietud que el segrest dels tres catalans que viatjaven a la caravana de Barcelona Acció Solidària se solucioni. Des de la Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament volem transmetre a les persones segrestades i als seus familiars i amics tot el nostre suport i reclamar als governs espanyol i català que mobilitzin tots els recursos necessaris per fer possible un desenllaç ràpid i feliç d’aquest segrest. Aquesta desgraciada notícia provoca que els mitjans de comunicació i la societat es preguntin sobre les circumstàncies d’aquest segrest i sobre qüestions com per exemple els problemes de seguretat a la zona o la conveniència d’algunes iniciatives. Des de la federació pensem que per respecte a les persones segrestades i a les seves famílies no és el moment d’iniciar certs debats interessats que no ajuden a la comprensió, i sabent que no hi ha mai dues si

El dimarts estant en silenci al peu de la torre, observava que ja te una alçada de 60 m. dels 70 m. que ha de tenir. Els treballadors triguen una bona estona a baixar des de dalt, tot i que van lleugers. Una tanca separa el seu espai de treball i nosaltres. Al nostre costat, mossos d’esquadra,.. molts. Ens toca a més d’un mosso per cap. Tenen fins i tot un furgo per si ens han de detenir. Hem encès una espelma i fem silenci al voltant de la tanca. El silenci nome s el tren ca l’emissora dels mossos per consultes sobre coses que segueixen passant arreu, maltracte a una menor, un robatori.. i alguna pregunta aïllada de que estem fem nosaltres. El que ens arriba per l’emissora ens recorda que el mon continua funcionant mentre a la torre 38 sembla que quasi tot estigui parat. El mosso respon que no fem res, fem silenci. No fem res, fem silenci. Meditem sobre que hi fem avui al peu de la torre 38 (que tots aquest mesos hem evitat de construir), veient com l’aixequen,