Pobresa no, desigualtat
Quan escric aquestes línies, fa un any que varen alliberar els segrestats de la “caravana solidaria” que va aixecar tanta polèmica. Tothom tenia un opinió sobre el tema. El lamentable segrest va servir per posar sobre la taula que és i que no és un cooperant i que és i que no ha de ser la Cooperació Internacional. Va evidenciar que per molta gent la Cooperació segueix sent nomes un exercici de generositat, amb matisos que van des de la visió més assistencial a la més compromesa. I això ja no és així. La lluita contra la pobresa ha adquirit als darrers anys dos components que la fan diferent a la que coneixem i que ens permeten entendre la feina de les ONGD avui. A la vegada ens permet jutjar cada ONGD en funció de si la seva acció esta o no en línia amb aquests dos components. La primera és que la Cooperació Internacional no es una qüestió de generositat, sinó de Justícia . No es una qüestió de voluntats, sinó de drets. Tots, nasquem on nasquem, tenim els mateixos drets bàsics