La Creu del Sud

El passat mes d’octubre varen segrestar al camp de refugiats de Dadaab a Kenya dues cooperants espanyoles. Dies més tard al camp de refugiats de Tindouf, al Sàhara, en varen segrestar a dos  més. Incidents desgraciats com aquests ens recorden les dificultats i els riscos que corren els treballadors que realitzen tasques humanitàries. La noticia ha provocat als mitjans de comunicació bàsicament tres preguntes. La primera, si les ONGD tenen prous protocols de seguretat . La segona, si ha de canviar el model de cooperació i deixar d’atendre emergències en llocs insegurs. I la tercera, si s’ha de pagar rescat i qui l’ha de pagar. Una primera anàlisi ens pot fer pensar que són tres preguntes ben encertades. Només si ens parem a pensar una mica, veurem que obliden preguntar-se per què a Dadaab existeix el major camp de refugiats del món, o per què hi ha un a camp de refugiats a Tindouf  des de fa més de tres dècades. El problema és estar al costat de la gent de Tindouf o la