La Creu del Sud

Per camins sinuosos i cíclics. Així ha evolucionat històricament la Humanitat. Hem avançat i retrocedit i tornat a començar. I enmig d'aquest vaivé hi ha conceptes que, quan aparentment semblaven arrelats, acaben sent arrencats del soca-rel segons d’on bufa el vent. Aquest és el cas dels maltractats drets humans que s'amplien o retallen segons siguin els interessos econòmics, polítics o geoestratègics dels estat en cada moment. La mort de milers de persones que buscaven una vida millor en el seu camí cap a Europa ens ha de fer pensar en aquesta direcció. Contemplem decisions polítiques que fonamenten els seus arguments en càlculs electorals i econòmics; en explicacions al voltant a la por i a la prevenció mentre ignoren el conceptes de dignitat humana. Assistim també arguments que tendeixen a limitar la seva anàlisi temporal i geogràficament. El problema no comença en el moment que les persones pugen al vaixell ni comença precisament a la platja. El problema comença en el m

en castellano Dissabte vaig anar a Olot, a veure com començava la Trailwalker. A primera hora del matí, mentre la boira encara inundava tota la vall, vaig saludar molta gent que estava alhora il·lusionada i neguitosa, esperant l’hora de sortir. A les 10h. del matí vaig veure la sortida de la Oxfam Intermon Trailwalker. Primer van sortir els tres equips de gent amb cadira de rodes i l’equip de persones invidents. Van sortir mentre rebien l’aplaudiment contundent d’admiració i ànim de les més 2.000 persones que hi havia a Olot. Vaig sentir l’emoció d’aquesta primera sortida a la pell. No refet d’aquesta emoció dos minuts després va arribar la de la de la sortida multitudinària, tranquil·la, festiva i animada. Els 1.500 marxadors van sortir com un riu humà per sota de l’arc blanc, sota la mirada dels equips de suport, de familiars i d'amics. Vaig caminar part de la primera etapa amb companys d’alguns equips i després amb cotxe vaig anar recorrent tots els punts de contro

Des que el mes d’octubre de l’any passat es va curar Teresa Romero, l’ebola ha anat desapareixent de les portades i de les nostres ments. Sembla que ha desaparegut de les nostres vides. Aquest fet ens serveix per ser conscients de com de petit que és el “nostre” món. Ara un altre esdeveniment tràgic, un accident d’avió, omple pàgines i pàgines fins a uns nivells absurds que volen captar la nostra atenció explotant la nostra tendència natural a preocupar-nos pel que considerem més proper o el que creiem que ens pot afectar més. Per això parlem més dels “nostres” cinquanta morts que dels altres cent de totes les nacionalitats que els acompanyaven en el fatídic vol. Morts prematures i injustes totes. Arrel de l’accident ens han dit que hi ha 100.000 vols diaris a tot el món. Som una comunitat global i interconnectada. I per això no podem ignorar que passa amb l’ebola. Més de 10.000 morts i 24.000 infectats “oficials”. La gravetat de la situació a Sierra Leone, ha fet confinar tothom