Navegant en un vell llagut, dues sensacions
Ahir uns amics, en Jaume i l’Olga em varen fer un regal que em fan quasi cada dos anys. Una excursió amb el vell llagut de fusta del seu pare. Es un llagut que respira autenticitat per tots els cantons i que funciona al ritme d’un vell motor sorollós i compassat de més de 80 anys. El seu soroll no sempre harmònic, fa sospitar contínuament que en algun moment es pararà, sobretot desprès de veure el que ha constat arrencar-lo. Tot es molt bàsic en un llagut, i la comoditat no es el seu fort. És per viure l’autenticitat i sentir la mar. Els desplaçament per dintre no son senzills i el moviment del llagut fa dificultós qualsevol operació. El lloc per seure cal inventar-se’l perquè no es evident. Les onades marquen rítmicament el moviment de puja i baixa del llagut, especialment quan la mar esta una mica agitada. La sensació de mar oberta, una “fluixa” amb la que intentem pescar, (normalment sense èxit), un costa de penya segats, coves i entrades acaben de convertir l’experiència