La Creu del Sud

En español aquí  :  _ _ _   El 27 d'agost la Vanguardia va publicar aquesta entrevista que hem va fer l' Anna Buj i que transcric tal i com va aparèixer al diari. Gràcies Anna i gràcies a la Vanguardia Francesc Mateu (Barcelona, 1961), metge de formació, és el director d’Oxfam Intermón a Catalunya des del 2004. Va entrar a l’entitat fa gairebé 30 anys com a especialista en medicina tropical i va marxar de cooperant a Bolívia. “Això em va canviar la vida, però per a ells va ser només una anècdota”, diu mentre prenem un cafè per parlar de voluntariats i refugiats –al cap i a la fi, s’acaba l’estiu i l’època de més emergència–. Acaba les frases que considera importants amb un silenci revelador. Què considerem turisme humanitari? Parlem de tres efectes. El dels voluntaris que van pel seu compte als camps de Grècia o a altres llocs, el turisme solidari que munten les agències de viatges i els camps de treball que organitzen entitats com Setem. I quan arriba el set

      En español aquí  :  _ _ _   Aquesta entrada va ser publicada el 13 d'agost el Diari Ara en una versió semblant pero una mica més resumida. Fa un any va morir Mor Sylla a Salou durant un operatiu dels Mossos a casa seva. La crisi el va fer “manter” però era economista, tenia cinquanta anys, era un referent per als seus companys, als que ajudava, i va deixar una filla de dos anys. Des d’aleshores els “manters” han estat al punt de mira dels mitjans, de l’Ajuntament de Barcelona, dels cossos de seguretat i dels comerciants. De debò creiem són un dels principals problemes de Barcelona? Una anàlisi mínimament reposada i seriosa ens fa adonar-nos que no. Ni és així, ni pot ser-ho, per diverses raons. En primer lloc, el volum de vendes del top manta és irrisori en relació a l’activitat comercial de Barcelona. La consulta de qualsevol publicació o índex econòmic fa ridícula qualsevol comparació i, en particular, en relació als ingressos per turisme: som la segona ciutat de

En español aquí  :  _ _ _   Tant si sou de vacances com si ja treballeu aquests dies moltes persones tenim una mica més de temps. Si és així i teniu ganes i temps de llegir, us passo el llistat de les sis entrades més llegides aquest any al meu blog en català i també en castellà (en la seva versió en català) perquè unes i altres no coincideixen al 100%. He escrit 16 entrades de les quals 6 tenien alguna relació amb el tema de refugiats, però l’interès d’aquest tema ha fet que siguin les més llegides Les cinc més llegides en català, són: 1. Com més pobres, millor acollida. Una comparativa de quant acullen els sis països més rics del món i quina és la riquesa dels 6 països que més refugiats acullen. 2 . Els dies D, no serveixen per a res . Una reflexió feta  el dia internacional de les persones refugiades. El sol que surt cada matí és el mateix per a nosaltres que per a ells. 3. Una visita inesperada.   Una historia imaginada i posada a casa de cadascú que en

En español aquí  :  _ _ _   Necessitem fer vacances i desconnectar. A la sensació habitual d’aquesta època s’hi  afegeix una actualitat informativa embogida i setmanes d’atacs i atemptats contra europeus. La nostra manera de viure no ho facilita i en general ni les televisions ni les xarxes socials ens estan ajudant a entendre què està passant al món. Tot va massa ràpid, i la informació és massa superficial i barreja de manera irresponsable, terrorisme, gihadisme, musulmans, immigrants i refugiats. I tot és confús. I sentim inseguretat i por. I és normal. Davant d’aquestes sensacions és bo mirar de buscar dades per prendre la dimensió real de les coses. Us dono tres dades que poden semblar aïllades, però estan connectades: El Washington Post diu que és 43 vegades més improbable patir un atemptat terrorista a Europa o els Estats Units que a la resta del món. La majoria d’atemptats i els més mortífers no són els que més surten als nostres mitjans. Per milions de persone