Fa un any, Ailan
Avui fa un any et varem trobar a una platja. I tothom va saber que t’havien trobat sense vida a la sorra amb el teu jersei vermell, els teus pantalons i les teves sabates de xarol. No havies tingut temps de tenir somnis. Estaves mort a la platja per “culpa” dels somnis dels teus pares. No eren somnis d’un cotxe molt potent, ni d’un mòbil de darrera generació, ni d’un àpat exòtic. Era el somni de viure. Només de viure. El somni de viure sense que des del cel amenacin cada dia la teva vida.
I la teva figura plena de pau a la sorra, ha esdevingut la icona del somni d’una vida en pau. De la teva vida en pau. De la vida de 450 infants més que l’han perdut aquest any. Dels somnis de més de 6.000 persones que aquest any s’han ofegat entre la mar i la deixadesa dels estats.
Malauradament , si no haguessin mort, els seus somnis, no estarien complerts i els nostres governs et tindrien malvivint en algun racó i amb l’amenaça de tornar-te allà d’on fugies. Ailan, els somnis de vida, de dignitat que vas deixar en aquella platja els hem recollit moltes persones de bona voluntat.
Un any després seguim lluitant contra els que diuen que estan al nostre servei, per poder acollir-vos. Els vostres somnis que gronxen les onades que et van deixar a la platja, sacsegen les nostres consciencies. Seguirem treballant per que els somnis de molts infants, joves, adults i avis no es quedin apagats a cap més platja.
Una abraçada Ailan, allà on siguis!
Comentaris