Vull saludar al "Cristopher"!
En español aquí : _ _ _ L’estava esperant. L’ha vist a uns 10 metres. No es coneixien. Els ulls li han tornat a espurnejar. Ha donat dues passes endavant i l’ha esperat obrint els braços tot el que dona el seu cos. En Pol no s’ho esperava. No sabia ben bé que passava. No li ha donat opcions ni la deixat pensar gaire. L’ha abraçat. Sense força però intensament. -“Molt bé tiu!!!” l’hi ha etzibat mentre el seguia abraçant. El Pol es deixava abraçar i ara també l’abraçava. Dibuix del Joan fet per Sara Serra La seva cara, el seus ulls estirats són un passaport que permet a la gent confiar en ells, més del que ho fem amb la resta. -“Ho has fet molt bé, tiu”, “M’ha agradat molt”, repetia mentre se’l mirava, ara ja sense abraçar-lo. Després ha seguit parlant breument amb ell perquè necessitava assegurar-se també que realment és un actor i que tot allò no li havia passat de veritat. En acabar la funció ens ha fet esperar a tots al hall del teatre perquè volia saludar a