dimecres, 31 de gener de 2018

#DefensantAMaleno, una altre vegada.


Article publicat en castellà al blog Migrados de El Pais

Avui l'Helena Maleno tornarà davant el jutge marroquí. Amb preocupació. Pensant en els seus fills segurament. Amb la por de saber que pot ser que acabi a la presó. Acusada d'alguna cosa que no solament no ha comès, sinó que odia: la tracta de persones. Creu com tots nosaltres que les persones migrants no deixen els seus drets a la porta de la seva casa quan marxen, sinó que els porten a la seva motxilla. Creu que tot el que abusa de les persones vulnerables perd la seva dignitat com a persona i la seva legitimitat com a ciutadà.

I mentre li preocupa tot això, li vindran a la ment rostres i històries. Dels nois que va veure ahir refugiats a les muntanyes del Marroc, per exemple, i que expressaven la por en la seva cara. La por barrejada amb l'esperança de saltar algun dia la tanca o l'estret i tenir una vida millor. També els rostres de qui va conèixer i no tornarà a veure mai més perquè malgrat la professionalitat dels equips de Salvament Marítim d'Almeria, van perdre la vida en el mar.
Aquest any, tan sols en un mes, 218 persones han perdut la vida a la Mediterrània, moltes d'elles a les nostres costes.

I amb tot això al cap anirà l'Helena al jutjat de Tànger. Amb el desig de sortir lliure. I l'esperança que les autoritats espanyoles hagin complert la seva obligació i hagin enviat oficialment l'acte pel qual la Fiscalia de l'Audiència Nacional no veu cap indici de delicte en la seva actuació. Tan simple com això. Comunicar una cosa que ja existeix.

Mentre escric aquestes línies encara no ha arribat el paper. És per procediments i legalitats, diuen. Però tots sabem, que res millor que els protocols i els reglaments, quan no vols fer alguna cosa.

El que sí ha fet el Govern espanyol a través de la policia nacional, de la UCRIF (Unidad contra redes de Inmigración y falsedades), és presentar un expedient criminal perquè el Marroc faci el que la justícia espanyola no ha fet, ja que l'Audiència nacional va considerar ja fa un any que no hi havia indici de delicte: jutjar a l'Helena per traficar amb éssers humans i per ser còmplice de les màfies. Uns fets tergiversats i alineats amb el discurs oficial del Govern que, com a guardià de la frontera sud d'Europa, no pot permetre que entre ningú.

Infeliçment, la situació d'Helena no és una excepció. A l'estiu el ministre Zoido ja va acusar les organitzacions de rescat en el Mediterrani, d'exercir un efecte crida amb el seu treball i recentment, José Palazón, president de l'ONG Prodein que treballa amb menors en situació de vulnerabilitat a Melilla, també s'ha vist perseguit per denunciar maltractaments en un centre de menors.

Això no passa només aquí. El 2017, 312 defensors i defensores en 27 països van ser assassinats pel seu treball pacífic, segons dades recopilades per Front Line Defenders. I milers d'activistes estan sent amenaçades cada dia perquè no parlin, perquè abandonin la seva lluita pels drets humans.
Però això que pensàvem que solament passava lluny de casa, ara també passa al nostre país, amb el nostre Govern. Si aquest govern que s'omple la boca amb la llei, no té la mateixa rigorositat per complir-la quan li interessa.

Per això hem de reaccionar. La ciutadania ha de demostrar-li al Govern que estem al costat de qui defensa els drets humans. Ja són més de 30.000 persones les que en 36 hores, li hem demanat al Govern que opti clarament per la defensa de l'Helena i especialment, per la defensa de qui defensa els drets humans.

Defensar a una ciutadana espanyola, és una obligació. Defensar-la quan te problemes per una acusació falsa d'un cos del mateix estat, és un deure. I si aquesta, és a sobre una ciutadana excepcional i exemplar, és un crim no fer-ho.

Tant de bo, a aquesta hora, Helena marxi cap al jutjat amb un somriure en el seu rostre perquè sap que la ciutadania ha aconseguit que les autoritats espanyoles la defensin. Esperem.
Publica un comentari a l'entrada