La Creu del Sud

En castellano aquí:   _ _ _ La mort de Mame Mbaye, el manter de Madrid, ha estat motiu de polèmica. Per la causa de la mort i per la picabaralla política de qui va dir primer que. L'únic irrefutable és que ha mort. L'autòpsia diu que per un infart. Mèdicament és pràcticament impossible demostrar que un infart és a causa del que ha succeït minuts o hores abans de produir-se. I per tant no podem afirmar una associació causa-efecte. Tot i que sabem que les situacions d'estres són situacions que estadísticament precedeixen als infarts. No ens podem imaginar el que és viure contínuament amb la por de ser detingut, tancat a un CIE i/o retornat al teu país sense massa compliments després del periple i de totes les vegades que es van jugar la vida per arribar fins aquí. Descansi en pau Mame, les seves il·lusions, els seus somnis i les seves esperances. Però aquest fet, actua de cortina de fum sobre un problema de fons, per mi molt preocupant. El problema no és demostrar la &q

En castellano aquí:   _ _ _ Aquests darrers dies en Pere Casaldàliga ha fet 90 anys . 90 anys de compromís, 90 anys de renovar una església que havia perdut tota l’essència darrera les formes, 90 anys de jugar-se la vida cada dia, d’estar al costat dels qui no tenen res. Se n’ha parlat molt poc. Una mica a TV3 i el millor un article de David Fernández a Vilaweb .  Per contra aquests dies també s’ha parlat, i molt, de la vergonyant actuació d’algunes persones d’Oxfam Gran Bretanya fa set anys a Haití.  Es tracta d’uns fets preocupants i del tot incomprensibles per tractar-se de treballadors humanitaris. Mai s’ha parlat tant de les ONG. La cobertura ha estat completament desproporcionada a ràdio i televisió per parlar d’un fet excepcional molt negatiu de fa 7 anys quan costa déu i ajuda arrencar un minut per explicar el que es fa bé cada dia: la feina del 99% de les persones, dels informes, les campanyes, els avenços. ( per tenir la comparativa, Oxfam Intermón ha aparegut als mit